Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
descarregador de sobretensió
Secció d’un descarregador de sobretensió: 1, línia elèctrica; 2, connexió a línia; 3, elèctrodes d’extinció; 4, aïllador; 5, discs de resistència variable; 6, membrana de sobrepressió; 7, coberta protectora; 8, connexió a terra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell que desvia cap a terra les sobretensions que apareixen en les línies i instal·lacions elèctriques a fi que no produeixin avaries en les màquines i els aparells elèctrics de la instal·lació.
El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un pas de corrent…
anell de guarda
Anell de guarda co·locat al cap d’un aïllador que regula el camp elèctric al voltant d’un interruptor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Anell conductor que envolta un condensador o, en certs casos (al cap d’un aïllador de cadena, etc), un conductor per tal d’assegurar una distribució uniforme de potencial sobre la seva superfície, evitar corrents de fuga, etc.
aplacat
Construcció i obres públiques
Peça prima que hom enganxa en una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.
Així, per exemple, hom revesteix una fusta amb una fullola de fusta més decorativa o més dura una paret d’obra amb una peça de marbre o de pedra o bé una paret amb plaques de material aïllador Els aplacats sobre parets també reben el nom de revestiments
bisturí elèctric
bisturí romà, actual i elèctric
© Fototeca.cat
Instrument quirúrgic emprat per a seccionar els teixits per mitjà de l’electricitat d’alta freqüència (10-200 megacicles), i que provoca alhora una coagulació dels teixits dels llavis de la incisió, la qual cosa evita les hemorràgies capil·lars.
És constituït per un elèctrode, que pot ésser agut, obtús o bé esfèric, muntat sobre un mànec aïllador i adaptat a un generador elèctric Hom l’utilitza per a fer raspats, escarificacions, biòpsies, obertura de quists, abscessos i bubons També és molt indicat en intervencions sobre òrgans molt vascularitzats ronyó, fetge, cervell, tiroide, genitals
ceràmica
Química
Qualsevol compost inorgànic no metàl·lic.
Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-…
aïllant
Allò que separa o tendeix a separar un medi d’un altre, aïllador.
perditància
Electrònica i informàtica
Conductància efectiva d’un aïllador; és una mesura de la qualitat de l’aïllament.
Hom parla també sovint de la perditància d’un condensador, com a mesura de les fugues del dielèctric
arc de contorneig
Electrònica i informàtica
Arc que voreja un aïllador i que n’amenaça la integritat per l’elevació de la temperatura.
Els aïlladors són protegits mitjançant la installació de banyes o anells de guarda
fluor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1; l’element natural és el núclid 19 (100%); hom en coneix quatre núclids artificials: 17, 18, 20 i 21.
És un gas groguenc Força estès a la natura, principalment en l’aigua de mar, a l’esmalt dental i en la criolita Na 3 AlF 6 , tot i que el principal mineral d’on hom l’extreu és la fluorita CaF 2 , o espat fluor És degut a l’ús de la fluorita com a fundent metallúrgic, d’on li ve el nom del llatí fluere , ‘fluir’, i es refereix a la facilitat de fusió de la fluorita 902°C Atesa la seva gran reactivitat, la fabricació del fluor és una operació molt delicada Els minerals, enriquits i polvoritzats, són transformats en àcid fluorhídric i en fluorurs alcalins per l’àcid sulfúric L’obtenció del…
gorja
Tecnologia
Coll o ranura d’una peça, com és el cas d’una politja, d’un aïllador elèctric, etc.