Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
bosc obert
Ecologia
Bosc en el qual les capçades dels arbres veïns no es toquen entre elles.
La major part dels boscs de Catalunya són oberts a causa, principalment, del seu règim de gestió predominant, que es basa en torns de tala de 15 a 20 anys segons les espècies arbòries i els llocs Altres causes en són la joventut dels boscs que encara estan colonitzant camps i pastures abandonats durant les darreres dècades o que encara s’estan regenerant després de pertorbacions naturals o induïdes per l’home, i la manca d’aigua suficient per a mantenir un estrat arbori tancat
Bernard-Marie Koltès
Teatre
Dramaturg francès.
Els seus personatges són d’una consistència rotunda, éssers humans que lluiten per assegurar-se la supervivència Descriu espais urbans residuals, provisionalment abandonats, privats de la funció per a la qual foren creats, espais de violenta neutralitat que esdevenen metàfores de la vida Entre les seves obres cal esmentar L’Heritage 1972, que Maria Casares interpretà a la ràdio, La nuit juste avant les fôrets 1977, Combat de nègre et chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la solitude des champs de coton 1987, Retour du désert 1987 i Roberto Zucco 1990, pòstuma
protecció dels animals
Dret
Conjunt de mesures que estableixen les obligacions i les prohibicions que han d’observar els propietaris d’animals i els col·lectius amb tracte habitual amb animals.
Les normes generals per a la protecció i el benestar dels animals que es troben a Catalunya són contingudes a la llei 22/2003 del Parlament de Catalunya Aquesta llei fa una nova definició del concepte d’animal de companyia, en regula la protecció i es configura com una disposició marc de protecció dels animals També es regulen els aspectes relatius a les empreses especialitzades que es fan càrrec del servei de recollida d’animals abandonats i es crea el Voluntariat de Protecció i Defensa dels Animals, que ha d’afavorir la implicació ciutadana en l’assoliment de les finalitats de…
annex embrionari
Biologia
Formació embrionària que limita i aïlla parcialment l’embrió de la part extraembrionària.
En els vertebrats amniotes els tres annexos embrionaris principals són el sac vitellí , l' amni i l' allantoide , bé que sovint hom hi considera també la serosa En els mamífers, i a l’inrevés d’allò que s’esdevé en els ocells i rèptils, per tal com l’ou no duu reserves nutritives, la formació dels annexos embrionaris és molt precoç estat de bàstula secundària o de gàstrula Els annexos embrionaris, en produir-se el naixement del nou individu, són abandonats, llevat del sac vitellí en ocells i rèptils, el qual s’incorpora a l’embrió a nivell de l’intestí
fraret

Fraret
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, d’uns 30 cm de llargada, fàcilment identificable pel bec, que és triangular, comprimit lateralment i vermell, groc i blau a franges, i pel cap, desproporcionadament gros.
El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans
Pere Coll i Rigau
Agronomia
Agricultor.
Introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà al s XIX Se n'anà de jove a Cuba, on aplegà una fortuna considerable En tornar-ne, adquirí el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l’arròs en els aiguamoixos abandonats de la comarca El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit allegant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll, fundador de la Comunitat de Regants de la Séquia del Molí de Pals el 1909, n'aconseguí, el mateix any, l’autorització definitiva
Jean-Pierre Lacombe Saint-Michel
Història
Militar
Militar francès.
Era del cos d’artilleria Fou diputat als estats generals 1789 i membre de la Convenció, on votà la mort de Lluís XVI de França Ascendit a general de divisió 1798, lluità a Itàlia, a Hannover i a Catalunya Home de confiança del mariscal Augereau, restà com a governador de Barcelona quan aquest en partí abril del 1810 mantingué la mateixa actitud humanitària d’aquest, però augmentà les contribucions i allotjà tropes als domicilis abandonats o d’insolvents Creà una Comissió de Ciències i Arts per a formar una biblioteca amb els llibres procedents dels convents suprimits Per l’agost…
Gorga
Municipi
Municipi del Comtat, al si de les serralades subbètiques orientals, que ocupa una part de la conca miocènica del riu de Seta, a la històrica vall de Seta, entre els vessants de la Serrella, al SE, els de l’Ombria de Millena, al NW, i el tossal del Moro, al S.
El sòl del petit terme comprèn 347 ha incultes, gairebé totes les quals són pastures i alguns olivars abandonats Els conreus més representatius són les oliveres, les bresquilleres, els ametllers i altres arbres fruiters com el cirer o l’albercoquer La població, que des del començament del segle XX perd habitants, experimenta un estancament a la vegada que s’ha produït un creixement de la població activa industrial 40% El poble 225 h agl 2006, gorguers 546 m alt és allargat sobre la terrassa d’un barranc L’església parroquial Assumpció és de mitjan s XVIII La senyoria fou dels…
Salvador Roig i Moliner
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà…
Josep-Joan Piquer i Jover
Educació
Historiografia
Pedagog i historiador.
Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé 1933 Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on collaborà amb Emili Mira A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona 1961 i Inteligencia, inmigración y suburbio 1972 Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca Vallbona, Santes Creus i treballs com…