Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
Academia de la Llingua Asturiana
Institució filològica creada el 1980 amb la finalitat de conservar, promoure i normalitzar la llengua asturiana.
Amb seu a Oviedo, publica les revistes Cultures i Lliteratura i organitza concursos d’investigació encaminats al foment i la difusió de la llengua asturiana Consta de 20 membres titulars, a més de 17 membres corresponents i 15 acadèmics d’honor
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Economia
Institució fundada a Barcelona el 1940, amb el propòsit de fomentar la investigació, l’estudi i la divulgació de les ciències econòmiques i financeres i llurs afins, així com la col·laboració i assessorament als organismes oficials i entitats públiques en les matèries pròpies de la seva especialitat.
El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs
Ernst Wagemann
Matemàtiques
Estadístic alemany.
Fou director de l’Institut für Konjunkturforschung de Berlín, fundat el 1925 Aquest institut s’inspirà en les corbes baromètriques de Harvard i tingué influència en la difusió dels mètodes estadístics Wagemann creà revistes econòmiques, tingué càrrecs acadèmics i de govern i escriví nombrosos articles
El Federalista
Periòdic bisetmanal en castellà que sortí a Barcelona des del 24 d’octubre de 1868 fins aproximadament pel març del 1869 com a òrgan del Club dels Federalistes.
Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme
Dissolta la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre
Els cinc membres de la Sindicatura Electoral, l’organisme establert per la Llei del referèndum per a supervisar l’1 d’octubre, dimiteixen en bloc per a evitar les multes que els imposa el Tribunal Constitucional El Govern els demana que deixin pas a ens públics, acadèmics i experts internacionals que n’assumiran les funcions
Council on Foreign Relations
Política
Organització privada, o think-tank
, nord-americana dedicada a la política exterior.
Fundada el 1921, té una important influència en la política exterior dels EUA, i per extensió en el món Publica la revista Foreign Affairs i compta amb el programa d’estudis David Rockefeller, format per una seixentena d’investigadors i acadèmics, que estudien les relacions internacionals i participen en els debats públics sobre política internacional
Instituto de España
Organisme de l’Estat espanyol constituït per decret de 8 de desembre de 1937.
És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid
Académie des Sciencies Morales et Politiques
Institució fundada el 1795 per la Convenció Nacional.
Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia
Académie Française
Institució sorgida de les reunions d’un grup de literats, que fou reglamentada per Richelieu el 1634 i reconeguda per Lluís XIII el 1635 i pel parlament el 1637.
La finalitat que li atribuí Richelieu fou de regular la llengua francesa, i així li encarregà la redacció d’un diccionari i d’una gramàtica, a més d’una retòrica i d’una poètica El diccionari fou publicat el 1694, i posteriorment ha estat objecte de diverses edicions i ampliacions la gramàtica no fou publicada fins el 1933 Un altre dels seus primers treballs fou Sentiments de l’Académie française sur Le Cid 1637, definició dels acadèmics sobre l’obra de Corneille, que escriviren a petició de Richelieu El 1672, Lluís XIV s’erigí en protector de l’acadèmia i li féu donació d’una…
Joan Corminas i Güell
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador de la literatura catalana, orador i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852 Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació, així com discursos acadèmics i…
, ,