Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
sensor
Tecnologia
Nom donat genèricament a diversos dispositius, sistemes, etc, sensibles a determinats estímuls.
En captar-los i eventualment valorar-los els transmeten com a senyal a un altre dispositiu o sistema, el qual els utilitza com a informació, bé per a efectuar algun control, algun accionament, etc, bé per a elaborar alguna taula, algun gràfic, etc
commutació
Electrònica i informàtica
Modificació de la configuració d’un o diversos circuits elèctrics mitjançant l’establiment o la supressió de determinades connexions.
Els dispositius o elements emprats per a efectuar una commutació poden ésser de tipus molt divers, segons la forma en què és feta per contactes mecànics, d’accionament manual o bé automàtic relés, o estàticament mitjançant dispositius electrònics tubs, transistors, tiristors, etc
premsa de relligar
Disseny i arts gràfiques
Nom genèric que hom dóna a les diferents eines emprades pels relligadors o enquadernadors quan cal subjectar els llibres o quan cal que estiguin fortament premuts, en qualsevol de les operacions a les quals els sotmeten.
Aquestes eines poden ésser constituïdes per dues peces de fusta o metàlliques unides per dos espàrrecs que les premen en enroscar-hi les femelles, o bé poden consistir en petites premses de cargol d’accionament mecànic o hidràulic, segons la importància del taller
canister
Tecnologia
Transports
Filtre de carbó actiu que s’instal·la als motors de gasolina.
És al tub de comunicació entre el dipòsit de combustible i l’ambient atmosfèric, i redueix gairebé a zero la contaminació d’hidrocarburs originats per l’evaporació de gasolina del dipòsit, perquè disposa d’una vàlvula d’accionament automàtic que el neteja quan està saturat
servomecanisme
Tecnologia
Servosistema la sortida del qual és constituïda per un sistema mecànic o mecanisme.
Un servomecanisme actua sobre una màquina o un sistema regulat en què la variable controlada és una posició mecànica Sol haver-hi una amplificació del senyal de comandament per a l’accionament de la màquina Els servomecanismes poden ésser purament mecànics o bé electromecànics electromagnètics o electrònics
enrotlladora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en l’enrotllament dels teixits, com a preparació o pas intermedi en un procés continu (tenyit, estampat, etc) o com a operació final en les peces que hom presenta en forma de rotlle.
Segons el sistema de transmissió del moviment al corró on va enrotllat el teixit, hom les classifica en enrotlladores d’accionament central , quan el moviment és transmès directament a l’eix del corró enrotllador, o bé enrotlladores perifèriques o de contacte , on hom fa moure el corró enrotllador per fregament amb un segon corró accionat
pany

A l’esquerra, pany de cop i de clau on la pala de la clau acciona una gorja; a la dreta, esquema d’un pany de seguretat de pius horitzontals i dos pestells verticals
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Dispositiu de fixació d’una peça o un element mòbil (com una porta, un calaix, la barra d’un cadenat, la barra de direcció d’un automòbil, etc) a un altre element fix respecte al primer (el bastiment, el buc, la caixa, el suport del pany, etc, respectivament), de manera que per a alliberar l’element mòbil immobilitzat cal fer obrar el mecanisme del dispositiu, normalment amb la clau corresponent.
En general, les parts constituents d’un pany són la caixa o el pany pròpiament dit, que conté un o més pestells o llisquets i el mecanisme d’accionament, el tancador o els tancadors, on són introduïts els pestells, i la clau L’accionament del pestell pot ésser efectuat directament per la clau clau de balda o clau de dent, tant la de metxó com la foradada o pel moviment de les guardes clau de figura, dels pius clau de serreta, tant la plana com l’estriada o de les gorges clau de gorges En alguns panys, com els de les portes metàlliques enrotllables, són accionats…
George Cayley
Aerodinàmica
Aeronàutica
Científic anglès fundador de la moderna aerodinàmica i creador de l’avió en la seva concepció actual.
El 1799 establí la configuració de l’avió modern ales fixes, buc, la cua com a timó i estabilitzador i preconitzà l’ús de l’energia mecànica independentment de l’acció del vent o de la força muscular Estudià l’estabilitat de les aeronaus, el moviment del centre de pressions, les regions de baixes pressions en les superfícies de les ales, l’accionament del timó i l’ús d’ales múltiples Les seves investigacions sobre el vol sense motor el portaren, el 1853, a la construcció d’un planador que fou el primer a volar amb un tripulant
estatoreactor
Transports
Motor de reacció de tipus atmosfèric, inventat per René Lorin el 1913, que aspira l’aire de combustió per efecte de la velocitat de l’aeronau que impulsa.
És constituït per un conducte d’aspiració d’aire seguit d’un difusor on, en disminuir la velocitat de l’aire, s’incrementa la seva pressió A continuació l’aire entra a la cambra de combustió, on es barreja amb el combustible aquest, en cremar-se, produeix un increment d’energia, la qual es transforma en energia cinètica en l’expansió que es produeix a la tovera de sortida de gasos L’elevada eficiència del motor a alta velocitat, la seva simplicitat i el seu baix pes específic, el fan molt apropiat per a la propulsió de míssils En alguns casos l’estatoreactor ha estat aplicat a l’…
robot

Robot de manipulació, d’un sol eix amb dos graus de mobilitat i accionament pneumàtic, equipat amb un terminal de pinça
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…