Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
acoblament de circuits
Electrònica i informàtica
Unió de dos o més circuits que provoca la transferència a un d’ells de part de l’energia de l’altre.
Pot ésser fet directament si ambdós circuits tenen un element comú inductància, capacitat o resistència o, indirectament, si tenen en comú un flux magnètic o un camp elèctric, però no cap element El circuit que rep l’energia directament del generador és anomenat primari, i l’altre, secundari Si la quantitat d’energia cedida al secundari és suficient perquè aquest reaccioni sobre el primari, és anomenat rígid en cas contrari, feble o flexible L' acoblament magnètic és molt corrent i es fa mitjançant un transformador, o dues bobines amb el flux magnètic comú Si M és la…
agent d’acoblament
Química
Substància que en aplicar-se a la fibra de vidre emprada per a obtenir plàstics reforçats millora llurs característiques, especialment en condicions severes d’exposició a la humitat.
Els agents d’acoblament tenen molècules reactives en més d’un punt i actuen formant enllaços químics amb el vidre i amb la resina alhora Els més freqüentment utilitzats són composts de fòsfor fosfits orgànics o de silici alquiltrialcoxisilans
constant d’acoblament
Física
Nombre adimensional que caracteritza la intensitat d’una interacció.
acoblament de generadors
Electrònica i informàtica
Unió de dos o més generadors per a aconseguir determinats fins.
Pot ésser fet en sèrie o tensió i en derivació o parallel En el primer cas se sumen les forces electromotrius i les resistències interiors la intensitat és la d’un element En el segon cas se sumen les intensitats i les conductàncies internes la força electromotriu és la d’un element i ha d’ésser la mateixa en tots ells, i, en cas de corrents alterns, cal que coincideixin els valors instantanis
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes combinacions…
Darrer acoblament de la Mir i la Discovery
La nau nord-americana Discovery i l’estació orbital russa Mir realitzen la seva novena maniobra d’acoblament Un dels objectius de la Discovery és recollir Andrew Thomas, l’astronauta nord-americà que des del gener és a la Mir, i que dilluns tornarà a la Terra Thomas és el darrer nord-americà que serà a la Mir, i aquesta és la darrera maniobra d’acoblament entre tots dos ginys espacials, ja que està previst que abans d’acabar l’any la Mir finalitzi la seva missió i torni a la Terra
connexió
Electrònica i informàtica
Acoblament de dos sistemes elèctrics, circuits, aparells, etc, mitjançant un o més conductors.
Segons la forma d’efectuar aquest acoblament, hi ha diversos tipus de connexió en triangle , en estrella , en ziga-zaga emprades en els sistemes trifàsics, en sèrie , en parallel o mixt en cas d’elements iguals, i unes altres d’especials, com les connexions Scott, Leblanc, Dahlander, Graetz, etc
corretja de transmissió
Tecnologia
Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic.
Consisteix en una cinta contínua de secció rectangular, trapezial o rodona que envolta dues politges L’acoblament amb corretges pot ésser fet entre eixos que siguin perpendiculars també hom pot fer que els dos eixos voltin en sentits oposats usant un sistema de corretges creuades Les corretges de secció rectangular, anomenades planes , poden ésser llises , o bé estriades o dentades per tal d’augmentar llur adherència antigament eren fetes de cuir, amb els extrems cosits o reblats, però actualment són fetes amb elastòmers, d’una sola peça, o bé hom n'encola els extrems amb…
parada nupcial
Etologia
Conjunt d’actituds i emissions sonores (generalment vocals) que precedeixen l’acoblament o la formació de parella.
Entre els ocells, poden ésser executades només pel mascle en el cas de les espècies en què només ell té el plomatge brillant o canta o bé pel mascle i la femella quan no hi ha dimorfisme sexual ben marcat o quan la femella és molt semblant a les femelles d’espècies pròximes Les parades nupcials tenen com a finalitat afavorir el reconeixement dels individus i evitar equívocs quant al sexe o l’espècie, reduir l’agressivitat, estimular i sincronitzar les funcions dels òrgans sexuals perquè l’acoblament sigui reeixit, i delimitar el territori Generalment, es limiten a emissions…