Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
Nicolau de Pròixida i de Centelles
Història
Cavaller de l’orde de Montesa.
Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs Comanador d’Atzeneta i Perputxent Comtat Elegit mestre per la comunitat 1409 i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi Recuperà la comanda i en fou després claver 1412
Josep Feu i Feliu de la Penya
Història
Noble.
Gendre de Francesc Feliu de la Penya , n’adoptà el cognom com a segon dels seus i el transmeté com a primer cognom als seus fills Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró, l’any 1688 El 1705 es posà al servei del primer Carles III fou tinent coronel de guàrdies catalanes i obtingué privilegis de cavaller 1706 i de noble 1708 El 1706 acudí a socórrer Barcelona per mar amb forces de Girona Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis 1714
Yaḥyà ibn Ismā‘īl al-Ma‘mūn
Història
Cap de les taifes de Toledo (1043-75) i València (1065-75).
Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mālik ibn ‘Abd al-'Azīz derrota musulmana de Paterna, però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se'n, amb l’anuència de Muḥammad ibn Rawbaš Fracassà en l’intent de conquerir Còrdova 1069 davant al-Mu'tamid de Sevilla, però el 1074 se'n féu amo aprofitant una revolta contra els abbadites Morí emmetzinat
Guiu de Montfort
Història
Noble francès.
Germà de Simó IV de Montfort Senyor de La Ferté-Alais Participà en la tercera croada a Palestina i en la quarta, però acudí en ajut del seu germà en la croada contra els albigesos Pel fet d’haver-lo defensat en el concili IV del Laterà, obtingué una senyoria als territoris del riu Tarn, exclosa la ciutat d’Albí Assistí el seu nebot Amalric VI en el govern del comtat de Tolosa Cedits els drets d’aquest comtat al rei de França, morí combatent a favor d’aquest contra el deposat comte Raimon VI
Mèmnon

Bust de Mèmnon (Altes Museum, Berlín)
José Luiz Bernardes Ribeiro / CC BY-SA 4.0
Mitologia
Rei dels etíops, fill de Titó i de l’Aurora.
Acudí a Troia per ajudar Príam en la contesa contra els grecs, i occí Antíloc, amic d’Aquilles Aquest, delerós de venjar l’amic, l’occí en un combat Però, a precs de la mare, que suplicà Zeus amb plors —que són les gotes de la rosada matinal—, obtingué del deu la immortalitat La seva figura inspirà obres —avui perdudes— d’Èsquil i de Sòfocles La tradició ha donat el seu nom a dos colossos colossos de Mèmnon , unes estàtues de Karnak que, en realitat, representen Amenofis III
alçament de Mieres
Història
Revolta ocorreguda a Mieres (Garrotxa) pel setembre del 1484.
Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tan bon punt hagué tornat a Barcelona, els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels Remences
Francesc d’Olzinelles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695 Fou nomenat definidor de l’ordre Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña 1698, per la qual cosa fou empresonat Escapà i es refugià a França El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación 1702, però la guerra de Successió n'impedí la tramitació Aleshores fixà la residència a Perpinyà
Confederación Rural Española
Partit polític
Partit fundat el 1977 a Tarragona.
Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i Gonzalo Antonio…
Narcís Puget i Riquer
Aquarel·la de Narcís Puget i Riquer
© Fototeca.cat
Pintura
Aquarel·lista.
Fill de Narcís Puget i Viñas, començà fent olis amb ell El 1933 anà a Madrid per estudiar ceràmica Allà descobrí l’aquarella, en la qual excellí El 1945 acudí al I Salón Nacional de Acuarelistas de Madrid, on fou un dels pocs seleccionats per a exposar després a Londres El 1947 obtingué la segona medalla al certamen del Cercle de Belles Arts de Palma Mallorca Fidel traductor del paisatge, les marines i la gent d’Eivissa, els retrats que féu del seu pare —evocadors de la testa leonardesca— basten per a qualificar-lo d’excepcional El decenni dels cinquanta, una malaltia ocular li…
Frederic Donald Coggan
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà anglès.
Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998