Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
compostatge
©
Biologia
Agronomia
Procés d’acceleració de la descomposició aeròbica de la matèria orgànica de les deixalles domèstiques, que condueix a l’obtenció d’una mena d’humus aprofitable per a l’agricultura ( compost
).
El compostatge es porta a terme en installacions on els residus biodegradables són polvoritzats per tal d’augmentar la superfície de contacte amb l’aire i de fer-se més susceptibles a l’atac dels bacteris i fongs aerobis Els residus són sotmesos a un tambor magnètic que en separa els components metàllics els residus sòlids són triturats, tamisats i mesclats amb fang residual de les estacions depuradores biològiques d’aigües, i hom li ajusta la humitat entre un 40% i un 60% La degradació biològica s’esdevé sobre una superfície impermeable en un gruix d’uns dos metres els residus…
vinagre
Enologia
Gastronomia
Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).
La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de…
respiració interna
©
Biologia
Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen fermentació En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries metabolisme…
Tipus de bacteris
Patologia humana
Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…
microaeròfil | microaeròfila
Biologia
Dit dels microorganismes aerobis que per a créixer necessiten tensions parcials d’oxigen inferiors a les normals.
micobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels actinomicetals, de la família de les micobacteriàcies, format per bacteris grampositius, immòbils i aerobis.
Inclou espècies sapròfites del sòl i dues espècies patògenes el bacil de Koch és l’agent causal de la tuberculosi, i el bacil de Hansen ho és de la lepra Els micobacteris es distingeixen dels altres bacteris perquè presenten alcoholoacidoresistència La majoria de micobacteris habiten en el sòl, on són importants perquè destrueixen la matèria orgànica
micrococcàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada per cocs aerobis o facultatius grampositius que s’agrupen en cadenes o raïms.
Són fonamentalment sapròfits de vida lliure Els membres més importants de la família són el micrococ i l' estafilococ
neissèria
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies, gramnegatius, aerobis o anaerobis, que morfològicament pertanyen al tipus diplococ.
Són heteròtrofs i poden ésser sapròfits o paràsits Les espècies més característiques són el gonococ i el meningococ Neisseria catarrhalis causa afeccions de tipus catarral
micrococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, aerobis, sense espores, immòbils i que s’agrupen d’una forma irregular.
Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions
acinetobàcter
Biologia
Gènere de coccobacils gramnegatius, aerobis i oxidasanegatius responsables d’infeccions greus com la meningitis, la septicèmia i diversos processos supuratius en pacients afectats de trastorns subjacents greus.