Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
La conca del Millars
Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjuntde falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’…
producció reciclada
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que està associada al reciclatge dels nutrients dins de la pròpia capa eufòtica.
Els nutrients en particular el nitrogen que s’incorporen als organismes i que són excretats o reciclats per l’acció de bacteris descomponedors dins de la capa superior de la mar són capaços de mantenir una producció Aquesta producció, que hom pot mesurar per la incorporació de carboni en els vegetals, reutilitza recicla el nitrogen i el fòsfor Als oceans la major part de la producció mesurable correspon a la reciclada, ja que l’extensió oceànica en la qual hi ha afloraments d’aigua fonda, i per tant una producció nova important, és molt reduïda
saladar
Geomorfologia
En zona àrida, fons d’una depressió tancada mancat de vegetació.
Inundable durant l’estació plujosa, presenta afloraments salnitrosos durant l’estació seca La vegetació pobra dels sectors perifèrics és aprofitada per la ramaderia bous i cabres, en general Al S del País Valencià, entre el Baix Vinalopó i el Baix Segura, hi ha un sector important de saladars, de 60 o 70 km 2 , limitat al nord pel con deltaic del Vinalopó, a l’E per l’albufera d’Elx esdevinguda salines, al S per la serra del Molar i a l’W pel Fondo sector més profund i aigualós, aprofitat actualment com a pantà regulador del Segura A partir d’aquí, els carritxars són zona de…
vall d’Aro
Vall
Fossa tectònica al Baix Empordà, que limita amb el massís de les Gavarres, i que talla obliquament d’E a W la Serralada Costanera Catalana.
Molt estreta i intensament conreada, és limitada per petites falles on es troben fonts d’aigua carbònica i petits afloraments volcànics És una via de penetració del litoral cap a la depressió prelitoral de la Selva i del Gironès, i facilita especialment les comunicacions entre Girona i Sant Feliu de Guíxols Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro o Ridaura La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro o de la vall d’Aro , a l’extrem septentrional de la qual sorgí, gràcies al turisme, la població de Platja d’Aro La vall és dividida entre els termes municipals de Castell d’Aro,…
L’àrea del Palància
Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè Hi ha dues unitats amb fàcies…
Benés
![](/sites/default/files/media/FOTO/A022031.jpg)
Benés (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a la dreta del riu de Manyanet.
Antic terme municipal adscrit el 1936 a l’Alta Ribagorça i annexat el 1972 al municipi actual, el nucli, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall al vessant oriental de la muntanya de Sant Quiri, on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas Els abundants afloraments granítics i esquistosos, una ampla faixa de gres vermellós i jaciments carbonífers fan que el terreny, malgrat l’abundor d’aigües, sigui de vegetació molt pobra, especialment arbòria Escampats pels vessants de les muntanyes del terme, i molts d’ells despoblats, hi havia els…
epsomita
epsomita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de magnesi hidratat, MgSO 4
·7 H 2
O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Els cristalls, escassos a la natura, es presenten normalment en crostes fibroses, aciculars o capillars, amb l’eix c com a eix de fibra Té una duresa 2-2,5 i una densitat 1,678 Els cristalls són incolors i transparents, i els exemplars en massa són blancs El seu esclat és com el del vidre en els cristalls i de seda en les formes fibroses En l’aire sec perd una molècula d’aigua i passa a hexahidrita, que és molt soluble en l’aigua Hom el troba sovint en eflorescències i crostes en les mines de carbó, també en les coves calcàries, en abrics en els…
kenyapitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides de mida petita a mitjana que visqueren a l’Àfrica durant el Miocè inferior, fa uns vint milions d’anys.
El gènere Kenyapithecus fou originàriament descrit per LSB Leakey a la localitat de Fort Ternan Kenya Posseïa unes mandíbules robustes i dents dotades d’esmalt gruixut, un caràcter que es troba també en els primers homínids El gruix considerable de l’esmalt dental d’aquest animal suggereix que es podia alimentar de material dur, però no necessàriament de forma exclusiva Estudis de la microestructura de l’esmalt de diversos primats mostren que les adaptacions alimentàries del Kenyapithecus africanus diferien de les d’altres primats que s’alimentaven de fruita seca per exemple, el grup dels…
Barren Grounds
Nom amb què són conegudes al Canadà les extenses àrees de l’escut canadenc constituïdes per roques cristal·lines i dures del Precambrià, arrasades i polides pel glaç, on s’han format una gran quantitat de llacs i depressions d’origen glacial.
Alguns d’aquests llacs, després d’haver estat formats per les últimes glaceres del Quaternari fa uns 10 000 anys, han arribat a una etapa final de llur evolució i s’han omplert de sediments, o bé d’una gran quantitat de detritus vegetals restes de troncs d’arbres de totes les mides i de molses que en un medi aquós han constituït regions pantanoses molt semblants a les torberes i que són conegudes amb el nom de muskegs Als Barren Grounds dels escuts precambrians, amb una tectònica i una estructura complicades, el moviment del glaç tendí a obrir-se camí a través dels afloraments…
Els terrenys paleozoics de Menorca com a exemple de la geologia herciniana
El sòcol hercinià a Menorca situació a l’illa dels afloraments paleozoics Ricardo Génova, simplificat a partir d’un mapa original de Bourrouilh La presència de materials paleozoics a l’illa de Menorca representà durant molt de temps un problema a l’hora de concretar el seu paper dins de l’orogènesi alpina de les serralades perimediterrànies Fins i tot es parlava sovint, i fins no fa gaires anys, del "problema geològic de l’illa de Menorca" Ara per ara aquest problema ja s’ha resolt, així com també hi ha una certa uniformitat de criteris pel que fa a la posició de Menorca dins de…