Resultats de la cerca

Professor de geografia física a Suïssa Friburg i Lausana del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana La géographie humaine 1910, Géographie de la France 1920-26 i Géographie de l’histoire 1921 Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord 1902

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països Catalans

Després d’una primera etapa surrealista Simulacre , 1925 Le point cardinal , 1927, trencà amb aquest moviment i a partir del 1930 féu una sèrie de viatges Àfrica, les Antilles, la Xina per estudis etnològics La seva producció amalgama la poesia, la confessió psicoanalítica i els records onírics, el fragments autobiogràfics i els treballs de la seva especialitat L’Afrique fantôme 1934, L’âge d’homme 1939, Haut-Mal 1943, Aurora 1946, Cinq Études d’ethnologie 1969, La règle du jeu, títol general de quatre volums Biffures 1948, Fourbis 1955, Fibrilles 1966 i Frêle bruit 1976 i Le…

Músic d’orquestra de formació, ha estudiat sobre el terreny la complexitat de les músiques centreafricanes Ha recollit i enregistrat les pràctiques musicals de prop d’una seixantena d’ètnies, a partir de les quals n’ha descrit i analitzat els sistemes musicals És autor de diversos llibres i de nombrosos articles, i ha dirigit o collaborat en l’enregistrament d’algunes desenes de discos La seva obra més important és Polyphonies et polyrythmies instrumentales d’Afrique centrale structure et méthodologie 1985 Fou director del departament d’etnomusicologia del Laboratoire de Langues…

Format a Londres, s’integrà en el “nou cinema” suís amb Charles mort ou vif 1969 i La salamandre 1970 Els seus films mostren una societat immersa en el consumisme, la incomunicació, i un desig utòpic de canvi Le retour d’Afrique 1972, Jonas qui aura 25 ans l’an 2000 1976, Messidor 1978, Light years Away 1981, Dans la ville blanche 1983, No Man’s Land 1985, Une flamme dans mon coeur 1987, La femme de Rose Hill 1989, Le Journal de Lady M 1992, Fourbi 1996, Requiem 1998, Jonas et Lila, à demain 1999,  Fleurs de sang  2002, Paul s’en va 2004, etc

De família de rabins, el 1935 es traslladà a Paris, on cursà dret i estudis rabínics Actiu en la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou advocat i jutge al tribunal d’apellació d’Alger 1945 - 1947, l’any 1948 obtingué el doctorat en dret internacional a la Universitat de Paris L’any 1958 s’installà a Jerusalem i esdevingué un actiu propagador de la causa sionista Fou conseller del president  David Ben Gurion , 1959-1963 per a la integració dels jueus procedents dels països islàmics i per a les relacions entre les diverses comunitats de l’estat d’Israel, i fou un …

Enginyer informàtic de formació, es donà a conèixer en l’àmbit de la poesia amb Poemes i dibuixos 1984 També publicà Cançons per a en Jaume 1985, Ludwig 1992, Insuficiència mitral 1997, premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona, amb una traducció al castellà feta per ell mateix,  Cartes de sotamà 2006 i La bassa de les oques 2010, extens poemari estructurat en forma d’auca en què manifesta un esperit lúdic i alhora irònic També és autor del volum de narrativa Eugeni i altres 1986 Traduí les Nouvelles impressions d’Afrique , de Raymond Roussel 2014, premi Ciutat de…

Residí a França des del 1951 fins al 1992, on ensenyà lletres clàssiques a Rouen 1965-92 Els règims d’AAhidjo i, fins el 1991, de PBiya li prohibiren l’entrada al seu país La seva obra és una denúncia tant del colonialisme a l’Àfrica com dels règims que el succeïren després de les independències, preocupacions que reflectí en nombroses novelles Ville Cruelle , 1954, amb el pseudònim Eza Boto Le pauvre Christ de Bomba , 1956 Mission terminée , 1957 Roi miraculé , 1958 Remember Ruben , 1974 Perpétue ou l’habitude du malheur , 1974 L’histoire du fou , 1994 Trop de soleil tue l’amour , 1999…

Graduat en veterinària per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc 1933, fins a la independència del Senegal 1960 exercí la professió per a l’administració colonial a l’antiga Àfrica Occidental Francesa Al mateix temps, recollí contes tradicionals transcrits directament dels griots, que publicà en el seu primer recull, Les contes d’Amadou Koumba 1947, que rebé el Grand Prix Littéraire de l'Afrique-Occidentale Francaise, i posteriorment en  Les nouveaux contes d’Amadou Koumba 1958 i Contes et lavanes 1963 Adherit al moviment de la negritud , és un dels escriptors més destacats de…

Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc…