Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Les crepidotàcies
Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer sapròfíts sobre…
asterosporals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets que comprèn fongs amb carpòfors dotats de peu i làmines, com les agaricals.
Se'n diferencien, però, per llur carn granelluda i fràgil, formada per rosetes de cèllules esfèriques esferocists agrupades al voltant de tubs laticífers, i per llurs espores ornamentades amb relleus de midó Comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc i alguns fongs hipogeus
Les cantarel·làcies: rossinyols, trompetes i afins
Dues cantarellàcies comestibles molt conegudes són 1 el camagroc Cantharellus lutescens , freqüent a les pinedes, i 2 la trompeta Craterellus cornucopiodes , dels boscos de planifolis L’himeni recobreix la superfície suaument arrugada de la cara inferior del barret Totes dues es conserven bé assecades prèviament Josep Ribot Es caracteritzen per un cos fructífer que imita el dels bolets típics agaricals, amb barret i peu, però el peu no sempre és central i el barret pot ésser profundament infundibuliforme La carn, gruixuda o membranosa, a vegades gairebé coriàcia, es pot…
higroforàcies
Botànica
Família d’agaricals amb làmines gruixudes, ceroses i espaiades, amb basidis llargs, sense vel parcial, i amb l’esporada blanca.
Higroforàcies més destacades Hygrophorus agathosmus mocosa perfumada Hygrophorus caqprinus llenega llarga Hygrophorus conicus pixaconill Hygrophorus dichrous llenega , bromosa, llenega negra, llenegall, llenegall negre, mocosa negra Hygrophorus eburneus mocosa blanca , llenega blanca, llenegall blanc Hygrophorus limacinus llenega negra Hygrophorus penarius escarlet blanc Hygrophorus russula carlet , carlet vermell, escarlet vermell Hygrophorus turundus cameta de perdiu
agaricàcies
Botànica
Antiga família d’agaricals, que comprèn gairebé totes les espècies de l’ordre, a excepció de lactaris i rússules (asterosporals), i higròfors.
Agaricàcies més destacades Agaricus bisporus xampinyó , camperol cultivat Agaricus campestris camperol , carlet, rovellol, rovellola, rubiol, rubiola Agaricus silvicola rubiol de bosc Lepiota excoriata paloma blanca , paloma Lepiota procera apagallums , apagallums, cogomella, maneta, pentinella ronyosa, pota d’ase
crepidotàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color brunenc o groguenc, i espores llises, sense porus germinal.
Comprèn bolets de mida petita, amb peu central i capell infundibuliforme Tubaria o cama lateral i curta Crepidotus , que creixen sobre fusta morta, humus, molsa, etc
gomfidiàcies
Micologia
Família d’agaricals que comprèn bolets generalment viscosos, de làmines decurrents i gruixudes i amb espores d’un color bru fosc o negre.
Les espècies més importants són la cama de perdiu i la cama de perdiu mucosa
cistidi
Micologia
Hifa estèril, hialina, unicel·lular, claviforme o fusiforme, a vegades amb cristalls d’oxalat càlcic, que es troba a l’himeni de molts fongs agaricals.
estrofariàcies
Micologia
Família de l’ordre de les agaricals constituïda per fongs de làmines adnades o decurrents, d’esporada d’un lila fosc i d’espores llises.
És una família molt relacionada amb les de les agaricàcies i de les cortinariàcies Estrofariàcies més destacades Hypholoma Nematoloma fasciculare bolet de pi Pholiota sp foliota Pholiota squarrosa moixernó d’esquames Psilocybe sp teonanacatl
Consideracions sobre el progrés en el coneixement de la diversitat dels fongs
Els vint anys transcorreguts des de la publicació del volum Fongs i líquens d’aquesta mateixa obra han estat extremament productius pel que fa als estudis dels fongs als Països Catalans A tall d’exemple, al Principat s’ha duplicat amb escreix el nombre de registres de 34615 citacions de fongs s’ha passat a 73621 i ha augmentat considerablement el de publicacions referides als fongs abans del 1990 s’havien publicat 240 treballs, mentre que d’ençà d’aquest any se n’han publicat vora 320 Aquest increment d’informació tan important ha permès que actualment es tingui coneixement de la presència al…