Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofil·làcies, o relacionada amb la de les paxil·làcies. Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible. L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu. Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes. A vegades, els teixits són parcialment gelificats. Acostumen a créixer sapròfíts sobre fusta o altres restes vegetals.
Simocybe centunculus pertany a l’únic gènere de la família que presenta un peu diferenciat i central. El barret (1,5-3 cm) té la cutícula tricoderma, opaca i vellutada, de color bru olivaci. El peu, concolor, és curt i sovint corbat. La carn és groga i amargant, i les làmines són groguenques, amb l’aresta més clara (per la presència de queilocistidis). Les espores són llises i reniformes (en forma de mongeta). Creix sobre branquillons caiguts, especialment de planifolis.
Sobre fusta morta apareixen sovint els barrets sense peu, amb les làmines de color crem o bru clar, del gènere Crepidotus. Entre les espècies més corrents tenim C. mollis (a l’esquerra), bastant gros, de cutícula gelatinosa i fàcilment separable (a baix, un barret capgirat perquè se li vegin les làmines) i C. variabilis (a la dreta), de barret més petit, blanc i vellutat, que veiem fixat directament sobre branquillons (en la natura, les làmines miren sempre cap avall).
Josep M. Vidal / SCM.
Els Crepidotus són els únics agaricals ocrosporats que presenten els carpòfors madurs sense un peu central ben diferenciat. Hi ha espècies amb el peu gairebé inexistent i d’altres que en tenen, però curt i més o menys excèntric; si bé present en el primordi, el seu creixement probablement s’atura aviat, mentre el barret continua desenvolupant-se, fins a adquirir un aspecte secundàriament resupinat. Els carpòfors d’aquest gènere són petits, blancs o groguencs, amb les làmines joves típicament de color rosat o argila, i les madures de color gris; l’esporada és de color argila o bru rosat. Totes les espècies creixen sobre branquillons o tiges herbàcies. C. mollis té el barret (2-6 cm) en forma de conquilla, fixat lateralment al suport. La cutícula, de color blanquinós o ivori, té consistència gelatinosa i és fàcilment separable. C. variabilis té el barret petit (1-3 cm), de color blanc més o menys pur i amb aspecte vellutat, fixat al suport per la part dorsal del barret. Les làmines són rosades i les espores, lleugerament verrucoses. Creix sobre branquillons de planifolis o tiges mortes de plantes herbàcies.
Pleurotellus hypnophilus (=Crepidotus herbarum) es diferencia del gènere anterior per la cutícula filamentosa, el color molt clar de l’esporada i la seva ecologia, ja que creix preferentment sobre molses o restes vegetals en lloc de fer-ho sobre fusta. Té el barret petit (0,5-1 cm), blanc, fixat lateralment sobre molses vives.