Dues cantarel·làcies comestibles molt conegudes són. 1 el camagroc (Cantharellus lutescens), freqüent a les pinedes, i 2 la trompeta (Craterellus cornucopiodes), dels boscos de planifolis. L’himeni recobreix la superfície suaument arrugada de la cara inferior del barret. Totes dues es conserven bé assecades prèviament.
Josep Ribot.
Es caracteritzen per un cos fructífer que imita el dels bolets típics (agaricals), amb barret i peu, però el peu no sempre és central i el barret pot ésser profundament infundibuliforme. La carn, gruixuda o membranosa, a vegades gairebé coriàcia, es pot assemblar a la dels agàrics, però és imputrescible i no és atacada per larves de dípters. L’himeni pot ésser llis o, més sovint, amb plecs radials que poden semblar làmines, però són gruixuts, amb basidis a l’aresta i bifurcats d’una manera que no es troba en els agàrics. L’estructura és monomítica, amb hifes sovint una mica inflades. Els basidis són estrets i llargament claviformes. Les espores són hialines, llises i no amiloides. Tots són comestibles i fàcils d’assecar.
El rossinyol (Cantharellus cibarius) és un dels representants més populars de les cantarel·làcies i dels bolets comestibles en general. El barret, típicament en forma d’embut (infundibuliforme), té una carn que no es podreix ni és mai atacada per larves de dípter. Noteu les característiques làmines bifurcades anastomitzades, que en realitat són plecs, d’aresta coberta de basidis, poc comparables a les làmines veres dels agàrics. És un comestible excel·lent, més abundant en boscos de muntanya. Es conserva bé sec.
Joaquim Carbó / SCM.
Entre les espècies del gènere Cantharellus destaquem el rossinyol (C. cibarius), de barret (5-12 cm) groguenc o ataronjat, convex, després pla, més o menys deprimit centralment, amb el marge ondulat o arrissat, i el peu de color molt semblant. L’himeni presenta plecs estrets i bifurcats, que no són veritables làmines. El trobem sovint formant erols o en grans grups, en tota mena de boscos, de juny a octubre, amb preferència a les zones de muntanya o subalpines. C. tubaeformis té el barret (2-7 cm) bru groguenc, profundament deprimit, de marge ondulat, llis o lleugerament esquamós al centre, i peu cilíndric o comprimit, esvelt, afuat a la base, de color groc grisós. Els plecs de l’himeni són profunds, decurrents i bifurcats. Creix en boscos, entre molses. La trompeta cendrosa (C. cinereus) té el barret (2-5 cm) de color gris cendra fosc, fibrós, generalment deprimit, de marge sinuós i arrissat, i el peu del mateix color. L’himeni és grisós, més o menys plegat, arrugat. El trobem normalment formant feixos de nombrosos carpòfors, sovint al voltant de soques de caducifolis, amb preferència de faig (Fagus). El camagroc (C. lutescens), de barret (3-5 cm) infundibuliforme, de color bru grisós i fibroso-esquamós, presenta el marge ondulat i el peu esvelt, irregularment aplanat, afuat i ataronjat. L’himeni, del mateix color que el peu, és recorregut per plecs espaiats, més o menys anastomitzats.
La trompeta (Craterellus cornucopioides) presenta barret (3-7 cm) de color bru negrós, en forma d’embut profund i amb el marge més o menys estès. L’himeni, de color gris cendra, és recorregut per plecs o arrugues poc prominents. Apareix, a terra, sovint en colònies denses, als boscos de planifolis. És una espècie de carn bastant tenaç, olor aromàtica i sabor suau. S’utilitza molt en forma prèviament deshidratada. Pseudocraterellus sinuosus, bastant menys abundant, apareix en boscos de planifolis, sobretot fagedes. Es reconeix pel barret infundibuliforme de color bru fosc, amb el marge ondulat, arrissat i groguenc. L’himeni presenta plecs de color gris ocraci, més o menys anastomitzats.