Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Agnès Sorel
Història
Dama francesa, anomenada Dame de Beauté
, pel fet d’haver-li concedit Carles VII de França la senyoria de Beauté-sur-Marne.
Des del 1444 fou amant del rei, de qui tingué quatre filles Influí positivament en el govern del país Morí enverinada
Agnes Baltsa
Música
Mezzosoprano grega.
Estudià a Atenes, Munic i Frankfurt, i debutà en aquesta última ciutat el 1968 Ha interpretat tots els grans papers de la seva corda i és actualment una de les mezzos coloratura més apreciades internacionalment
Agnès Armengol i Altayó

Agnès Armengol i Altayó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Folklore
Poetessa i folklorista.
De família benestant, es formà en centres escolars francesos Recollí cançons populars en l’entorn familiar, que lliurà a Francesc Pelai Briz per a Cançons de la terra , el qual la feu collaborar al Calendari Català Vinculada ideològicament a la Unió Catalanista, collaborà a Revista de Sabadell , Lo Catalanista i La Renaixença , i contribuí al feminisme d’ Or i Grana i Feminal Fou una activa propagandista de la participació de la dona en el moviment catalanista Fou premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1893 i recollí poemes de temàtica sentimental, costumista i religiosa…
,
Agnes Elisabeth Lutyens
Música
Compositora anglesa, filla de l’arquitecte Edwin Lutyens.
Estudià a l’École Normale de Musique de París 1922-23, i fou un dels primers compositors que utilitzà el sistema dodecatònic a Anglaterra El Chamber Concerto núm 1 1939, on demostrà un ús personal del serialisme, fou una de les obres més innovadores de l’època Durant els anys cinquanta assolí la seva maduresa compositiva, però l’ambient cultural era hostil al serialisme i no fou fins a la dècada dels anys seixanta que aconseguí el reconeixement de la crítica Tot i així, algunes d’un gran nivell, com l’òpera de cambra Infidelio 1954 o la cantata De amore 1957, no s’estrenaren fins el 1973 Cap…
Agnès Vilarrubia Pou
Hípica
Amazona especialitzada en la modalitat eqüestre de raid hípic.
Assolí la quarta posició als Jocs Eqüestres Mundials en la competició per equips 2002 Guanyà la medalla de plata a la Copa Catalana de raid 2003 Es proclamà campiona d’Espanya per equips 2004 Formà part de la selecció estatal
Santa Agnès (Matadepera)
Art romànic
Capella i antiga ermita situada en una canal de la muntanya del pendent nord-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en un indret amagat i que es troba en part sota una gran balma o cova, on hi ha una font És un lloc tradicional d’eremitisme, i s’hi coneixen ermitans de la capella fins a mitjan segle XVIII Les primeres notícies són de l’any 1341, però això no obsta perquè existís des del segle XIII i potser d’abans i tot, si s’ha de jutjar per alguns fragments de mur antic, bé que l’edifici fou essencialment refet en època gòtica i el casal que tenia annex en època més tardana Depenia…
Agnès de Poitiers
Història
Filla de Guillem IX d’Aquitània.
Muller del rei d’Aragó Ramir el Monjo 1134-37 Bé que aquest matrimoni no fou reconegut pel papa Innocenci II, llur filla Peronella esdevingué hereva del reialme
Agnès de Poitiers
Història
Emperadriu d’Alemanya, filla del duc d’Aquitània Guillem V, casada amb l’emperador Enric III (1043).
Mort aquest, assumí la regència de l’imperi durant la minoritat del seu fill Enric IV 1056-62, però fou deposada pels nobles laics i eclesiàstics
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Santa Agnès de Malanyanes

Vista parcial del poble de Santa Agnès de Malanyanes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.
L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig