Capella i antiga ermita situada en una canal de la muntanya del pendent nord-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en un indret amagat i que es troba en part sota una gran balma o cova, on hi ha una font. És un lloc tradicional d’eremitisme, i s’hi coneixen ermitans de la capella fins a mitjan segle XVIII. Les primeres notícies són de l’any 1341, però això no obsta perquè existís des del segle XIII i potser d’abans i tot, si s’ha de jutjar per alguns fragments de mur antic, bé que l’edifici fou essencialment refet en època gòtica i el casal que tenia annex en època més tardana. Depenia del monestir de Sant Llorenç i els seus monjos hi celebraren missa del segle XV al XVII. Algunes parròquies del veïnat (Matadepera i Terrassa) hi pujaven en processó de pregàries. Deixà de tenir culte al 1791. La seva església de volta de canó sensiblement apuntada es manté encara en peu.