Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
embocadura
embocadura d’un instrument aeròfon
© Fototeca.cat
Música
Peça dels instruments aeròfons que hom aplica o introdueix a la boca per tal de fer vibrar l’aire que conté l’instrument i obtenir-ne, així, un so musical.
En els instruments de metall presenta una forma cònica més o menys pronunciada segons la gravetat o agudesa del so Hom anomena també així l’orifici lateral de les flautes travesseres per on hom bufa
Abraham a Sancta Clara
Cristianisme
Pseudònim de Johann Ulrich Megerle, predicador augustinià alemany.
Autor de nombrosos sermons on critica amb agudesa i sovint amb mordacitat els vicis i febleses de la societat del seu temps Sobresortí també com a escriptor barroc Judas der Ertzschelm 1685-95, Geistlicher Kramladen ‘Quincalleria espiritual’, 1709, etc
Giovanni Bassiano
Història del dret
Jurista italià.
Pertangué a la primitiva escola de glossadors Escriptor d’una gran agudesa i molt concís, a més de les glosses ordinàries escriví alguns treballs monogràfics, com l' Arbor actionum Les seves glosses influïren molt en els juristes catalans medievals
Giacinto Gallina
Teatre
Comediògraf venecià.
És autor de comèdies en dialecte en les quals representa els ambients populars i burgesos de la seva ciutat amb fina agudesa i una certa profunditat psicològica La Mama no mor mai 1880, La famegia del santolo 1892 i La base de tutto 1894
Sem
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim de Georges Goursat, caricaturista francès.
Es donà a conèixer a París l’any 1900 Fou un dels més característics caricaturistes de la Belle Époque i potser el primer a triomfar per la seva agudesa, malgrat la seva limitada preparació tècnica Illustrà obres i publicà llibres, com Un Pékin sur le front 1916
registre
Música
Extensió que comprèn normalment cadascun dels tipus de veu humana.
Segons el criteri basat en l’interval d’agudesa o gravetat de la veu, hom distingeix els registres de soprano, mezzosoprano , contralt, tenor, baríton i baix D’acord amb el timbre, el volum i la ressonància, hom parla també de registre oral, de cap i de pit
Alexander Lange Kielland
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Jurista i home polític, arribà a ocupar algun càrrec administratiu És un dels satírics més importants de la literatura noruega, tant per l’agudesa del seu enginy com per l’estil refinat de la seva prosa Escriví, entre altres obres, Else 1882, Garman og Worse 1881 i Fortuna 1884
tençó
Literatura
En la poesia occitana i en la catalana antiga, gènere estròfic dialogat provinent del debat o disputa que, sobre una qüestió qualsevol, han mantingut dos poetes, cadascun expressant en vers el seu punt de vista.
Deriva de la vella contentio o disputació Al costat de la tençó real hi havia també la fictícia, quan un dels interlocutors —persona, animal o cosa— era simplement imaginat pel poeta Mer joc d’enginy i agudesa, la tençó debatia temes molt dispars i podia adoptar estils i usar termes ben diversos
Eduardo Barrios
Literatura
Escriptor xilè.
Redactor del diari “La Mañana”, pertangué al grup literari “Los Diez” Fou director general de biblioteques i ministre d’educació pública Preocupat de jove per l’adotzenament de la seva societat, s’inicià escrivint teatre Teatro escogido, 1947 Destacà com a novellista subjectivista de delicada agudesa El niño que enloqueció de amor, 1915 i dins el realisme psicològic en un to entre impressionista i clàssic El hermano asno , 1922 Mitificà el tipus d’heroi popular xilè, el "huaso" , a Gran señor y rajadiablos 1948
Murasaki Shikibu
Literatura
Escriptora japonesa.
De la família noble dels Fujiwara, fou dama d’honor a la cort de Heianjo Kyoto És autora de la novella Genji monogatari ‘Història del príncep Genji’, 1005-08 considerada l’obra més important de la narrativa japonesa clàssica, hi apareix retratada tota la societat cortesana de l’època, en un estil polit i poètic i amb una gran agudesa psicològica És autora també de Murasaki Shikibu nikki ‘Diari de Murasaki Shibiku’, 1008-10, diari íntim de vàlua literària, i de poesies recollides en diverses antologies