Resultats de la cerca

Fill del vescomte Bernat I de Conflent i nebot del bisbe Salla d’Urgell, el qual succeí després d’haver estat coadjutor del bisbat, probablement des del 1006 Començà la nova catedral, consagrada el 1040, i instituí a l’església de Sant Miquel una canònica augustiniana, segons el model d’Aquisgrà, que feu aprovar per un important sínode provincial reunit a la Seu d’Urgell el 1011, i pel papa Sergi IV durant una estada seva a Roma a la fi del mateix any L’any següent obtingué del papa Benet VIII la confirmació de les possessions i els privilegis de l’església urgellitana Ocupà Guissona als…

Les escasses ruïnes de l’església de Sant Valentí d’Espona es troben, aproximadament, un quilòmetre al nord del llogaret dels Cortais, situat al peu de la tossa d’en Maig, prop del camí que ve d’Aiguatèbia Conflent D’aquesta església han pervingut escasses referències documentals d’època medieval n’hi ha una que data de l’any 1011, quan Vecclesiam Sancti Valentini in villa Spondaés confirmada com una de les possessions de l’abadia de Cuixà en la butlla atorgada a aquest monestir pel papa Sergi IV Una altra notícia, consignada també dins l’onzena centúria, és de l’any 1069 es…

La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu 925 Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el destituïren per bausia…

Vida i obra Publicà nombrosos opuscles sobre castells, famílies nobles Riu, Descatllar, Coromina, Llar, etc i monuments religiosos del Conflent, alt i mitjà Fullà, Serdinyà, Nyer, Soanyes, Canavelles, Llar, Toès, Talau, Aiguatèbia, Ralleu, Caudiers, Censà, Orellà, Jújols, Èvol, Saorra, Codalet i Oleta També són destacables les seves monografies sobre les localitats de la mateixa comarca, fonts de referència imprescindibles per a l’investigador Cal esmentar, entre altres treballs “Notice historique des communes de Serdinya et les Horts”, SASL 1896 reed en format llibre el 1896 “…

És vertebrada pel riu de Cabrils , que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i de Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riera d’Évol, a Oleta La vall comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu de Conflent, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà aquesta vall, juntament amb la d’Évol, forma les Garrotxes de Conflent

Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguatèbia i Talau Castell d’Aiguatèbia Recinte fortificat de Pujalt Torre de Cabrils Arboçols Força de Marcèvol Campome Castell de Paracolls Canavelles Castell de Serola Castell de Nyòvols Castell de Llar Castell de Vernet Fortalesa de Castell Catllà Cellera de Catllà Cauders de Conflent Castell de Cauders de Conflent Censà Castell de Censà Clerà Castell de Sant Esteve de Pomers Codalet Cellera de Codalet Conat Castell de Conat Cornellà de Conflent Palau o castell de Cornellà de…

Treballà per al Rosselló, on el seu primer retaule, el del Rosari, a Ribesaltes 1675, en el qual una gran imatge de la Mare de Déu és flanquejada per cinc baixos relleus a banda i banda, introdueix un tipus de retaule de pla llenguadocià És autor també, entre altres obres conservades, del retaule de Santa Eulàlia, a la catedral de Perpinyà 1675, de l’altar major de Ribesaltes 1698 i del ric retaule de la Transfiguració a l’església de Vinçà Hom li ha atribuït obres similars a Bulaternera, a Marquixanes i a Aiguatèbia

Dit també Falquet Era fill d’un Guifré, i surt esmentat des de 914-921 Tingué molt bones relacions amb el comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el 925 el designà executor del seu testament Vers el 947 els comtes Sunifred II i Oliba I Cabreta, fills de Miró II, el destituïren acusant-lo de traïció i li confirmaren el lloc d’Aiguatèbia, al Conflent, i béns al Ripollès, que pel fet d’ésser de fisc reial els foren confirmats per un precepte reial el 952 El 959 els comtes cediren aquests béns al nou vescomte Isarn

El vilar de Bordoll villa Bardolio , 957 - Bordoll , 1019, avui totalment deshabitat, era a uns 12 km al nord-oest d’Orellà, limítrof amb el terme d’Aiguatèbia L’església del lloc, dedicada a santa Coloma, és esmentada per primera vegada el 1231 Tingué consideració de parròquia i així apareix en les dècimes de la diòcesi d’Elna del 1279 i el 1280 Més tard fou sufragània de Santa Cecília de Celrà Segons J Giralt, era a la confluència del còrrec dit Torrent Gros amb el riu de Censà En queden pocs vestigis —els fonaments d’un absis semicircular—, recentment descoberts a la serra…

El lloc de Cauders és esmentat des del segle XII honor de Calders , 1130 i el seu castell, avui desaparegut, és documentat des de l’any 1217, moment en què tenia la consideració de força forcia in honore de Calders posteriorment, l’any 1268, aquest castell és citat com a castrum seu forciam de Calders En aquesta mateixa centúria es documenta una família que portava el nom del lloc P de Calidis , 1270 Entre els anys 1232-1239, sembla que l’indret depenia del famós capità occità Xatbert de Barbaire, emigrat al Rosselló sota la protecció del rei Jaume I de Catalunya-Aragó A la darreria del…