Resultats de la cerca

Els seus contes en vers Lo Gangui , 1839 són sovint protagonitzats per personatges de la picaresca de Marsella

Ensenyà filosofia des del 1895 a Lilla i després a Ais de Provença És autor de L’Action, essai d’une critique de la vie et d’une science de la pratique 1893, La pensée 1934, L’Être et les êtres 1935, L’action 1936-37 i La philosphie et l’esprit chrétien 1944-46 La noció d’acció, presa metafísicament, s’imposa com un principi suprafenomenal que reuneix les característiques d’eficàcia i de finalitat, definida per això com a creació engloba les dicotomies de pensament i de realitat tot constituint-ne l’eix d’unió, i és, fins i tot, l’entrada i l’afirmació de la vida espiritual A…

Professor de les universitats de Lió 1944, Besançon 1950 i Ais de Provença 1951 i del Collège de France 1970 Medievalista, s’especialitzà en temes d’història agrària i artisticocultural, sempre enfocats des d’un angle sociològic Entre les seves obres cal esmentar L’économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médiéval 1962, Histoire de la France en tres volums, 1970-72, Guerriers et paysans du VIIè au XIIè siècle 1973, Hommes et structures du Moyen Âge 1973, Le temps des cathédrales L’art dans la société, 980-1420 1976, Saint Bernard L’art cistercien 1976 i L’Europe au…

Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat,…

Fill de mestres, fou educat primer a Chartres i, més tard, a París En aquesta darrera ciutat assistí al Lycée Louis-le Grand i a l’École Normale a Saint-Cloud on, després de llicenciar-se 1958, exercí la docència Fou lector a la Universitat d’Ais de Provença 1965 i professor d’història moderna d’aquesta universitat, al Centre Méridional d’Histoire Social des Mentalités et des Cultures 1976, i de la de París I Panthéon-Sorbonne 1987 Succedí  A Soboul en la direcció de l’Institut d’Histoire de la Révolution Française 1981-93 De formació marxista, ha treballat temes d’història de…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre…

Fou director del periòdic “L’alhòli” i, en retirar-se a la Camarga, lluità pel manteniment del caràcter tradicional d’aquesta regió És autor del recull de poemes Lo rosari d’amour 1889 i de la novella sentimental Babali 1890

Calvinista Bossuet, amb qui polemitzà, el convertí al catolicisme el 1682 Escriví comèdies, comparades a les de Molière, primer en collaboració — Le concert ridicule 1689, Le grondeur 1691, Le muet 1693, etc— i després sol — L’important de cour 1694, etc—

És autor de L’inquiétude religieuse 1901 i 1909, exponent de l’espiritualisme francès filosòfic i literari, Sainte Chantal 1912, Histoire littéraire du sentiment religieux en France 1916-36, Pour le romantisme 1923, La poésie pure i Prière et poésie 1927, on sosté la tesi que la poesia és un fenomen irracional intuïtiu

De família jueva, estudià a París amb AGédalge i ChMWidor Després d’una breu estada al Brasil —on compongué Saudades do Brazil i les obres coreogràfiques L’homme et son désir 1918 i Le bœuf sur le toit 1919— tornà a París, on fundà el Grup dels Sis nom que els donà HCollet, el 1920 Incorporat a l’avantguarda europea, la seva aportació més significativa fou la politonalitat Altres obres notables són La création du monde 1923, música per a la trilogia d’Èsquil Agamemnon, Les Choéphores i Les Euménides , la part musical de l’encíclica de Joan XXIII Pacem in terris , una Suite provençale 1936,…