Resultats de la cerca

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392…

El nucli conté habitualment els ascensors i les caixes d’escala, a banda de possibles caixes verticals per a la ventilació o el pas de conductes hidràulics i altres installacions En el cas de les estructures de formigó, el nucli es construeix en forma d’una biga de formigó de secció cellular, tancada o parcialment oberta En el cas de la construcció metàllica, el nucli pot ser format tot travant amb creus de Sant Andreu els ulls de les crugies interiors dels pòrtics Una solució òptima, de tipus mixt, consisteix a combinar una estructura portant lleugera a base de pòrtics metàllics i sostres de…

Pot ésser lateral o central El paratrama lateral , situat entre el voraviu i el calaix de llançadora, és format per una forquilla, articulada pel seu centre a l’extrem de la palanca de parada del teler i proveïda en un extrem d’un ganxo que contrapesa les pues verticals de l’altre extrem El fil de trama que resta entre el voraviu del teixit i la llançadora empeny les pues de la forquilla i alça el ganxo, però quan no hi ha fil, el ganxo no s’aixeca i és pres per una palanca oscillant anomenada martellet , que arrossega el ganxo, la forquilla i, amb aquesta, la palanca d’aturada del teler…

El cim pot ésser pla com a testimoni d’un antic peneplà o d’una superfície estructural, molt inclinat com a fragment d’un hogback o en pa de sucre L' inselberg es forma en regions de clima sec i calorós

El territori és suaument ondulat, amb alçades de 200-300 m tossal de la Cogulla, 315 m alt tossal de la Cala, 336 m alt Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar La base de l’economia és l’agricultura El regadiu es limita a les ribes dels rius d’Algars i el Matarranya i predomina el secà, amb oliveres, vinya, ametllers i cereals Té tradició la ramaderia ovina i darrerament s’hi ha desenvolupat la cria de bestiar porcí en granges Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura elaboració de vins i olis Les mines de carbó han estat explotades…

Presenta alçades de 600 a 700 m, que culminen al Montpedró 734 m alt, situat al SE i coronat per l’església de Sant Salvador de Montpedró És format per la vall baixa del Reguer, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana que travessa i, en part, limita el terme a llevant, la qual s’ha obert pas a través d’aquella alineació muntanyosa per un profund congost aprofitat per a la construcció de la resclosa i central elèctrica de Santa Anna aigua avall hi ha la presa de Pinyana, on s’inicia, a la dreta, el canal de Pinyana o de Lleida la central elèctrica de Pinyana, vora el…

La varietat de formes que poden prendre o de recursos tècnics que utilitzen els rellotges de sol és molt gran Segons la posició del quadrant poden ser verticals o horitzontals Quan un rellotge de sol vertical no és directament orientat al Sud, hom diu que és declinant Si la posició del quadrant és entre la verticalitat i l’horitzontalitat, hom diu que el rellotge és inclinat Casos particulars d’inclinació són els rellotges equatorials i els polars , anomenats així segons que la inclinació del quadrant sigui igual a la latitud o a la colatitud geogràfica del lloc on són situats El rellotge…