Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Orient
Poble
Poble del municipi de Bunyola (Mallorca), situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1 067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi fou erigida el 1796 en vicaria in capita en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament La cavalleria o baronia d’Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor El 1432 passà per compra als Llucos, el 1442 als Numís i…
Federació Balear de Sabaters
Història
Organització dels obrers del calçat de les Balears creada el 1915 a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma.
El seu primer congrés pel març del 1915 reuní a Alaró 28 delegats, de Palma, Inca, Pollença, Marratxí, Llucmajor, Alaró, Maó i Alaior Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet però es desfeu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna
Guillem Cabrit
Història
Militar
Militar al servei del rei de Mallorca Jaume II.
Juntament amb el seu company Guillem Bassa, oposaren resistència a Alfons II de Catalunya-Aragó al castell d’Alaró, quan aquest conquerí Mallorca 1285 Tanmateix, el rei s’apoderà del castell, i sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró Una tradició, que arrenca ja del s XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants sant Cabrit i sant Bassa , i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan…
Canarrossa
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca a l’època musulmana; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Bearn.
Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria i Santa Eugènia
Guillem Bassa
Història
Militar
Militar, al servei del rei Jaume II de Mallorca.
Juntament amb el seu company Guillem Cabrit, oferí resistència a Alfons II de Catalunya-Aragó, al castell d’Alaró, quan aquest conquerí Mallorca 1285 Ha estat venerat com a sant sant Bassa
Coanegra
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Santa Maria del Camí (Mallorca), de població disseminada, esmentat encara com a caseria al s XIX.
Situat al comellar de Coanegra , vall del vessant meridional de la serra d’Alfàbia, que es forma dins dels termes de Bunyola i d’Alaró, drenada per la riera de Coanegra , que aflueix, per l’esquerra, al torrent Gros
Consultes republicanes a Mallorca
Entre el 31 de març i el 7 d’abril es fan a Mallorca consultes sobre la república en 12 municipis Alaró, Artà, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles, Sóller, Sineu i Valldemossa, sota l’empara de l’Obra Cultural Balear Voten 3368 persones, de les quals 3191 favorables al sistema republicà, i 152 a la monarquia Hi ha 18 vots en blanc i 7 nuls
vot del poble
Cristianisme
Prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d’alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d’algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa.
Als Països Catalans, són moltes les festes, processons o romeries que se celebren a causa d’algun vot, i per això reben el nom de votades festes votades, processons votades, etc Cal remarcar la festa de Sant Sebastià a Alaró Mallorca, el Pelegrí de Tossa a Santa Coloma de Farners Selva, la festa del Figueró a Vallcàrcara Vallès Oriental, la de la Mare de Déu del Bonviatge a Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà, i una missa setmanal, cada divendres, a Taradell Osona per haver-se deslliurat del còlera
Belén Simancas Balmaseda
Voleibol
Jugadora de voleibol.
Collocadora, jugà en diversos equips a la Superlliga, la Lliga FEV i la Superlliga 2 Vestí la samarreta del Club Voleivol Albacete 2002-03 i de la Universidad de Granada un any més tard La temporada següent tornà a l’Albacete, i el 2005 fitxà per l’Inversa 3000 Adecor La temporada següent passà a l’Ícaro Alaró, de la Lliga FEV, i la temporada 2007-08 defensà els colors del Club Voleivol Miranda, de la Superlliga 2 Fou internacional amb la selecció espanyola i amb la catalana
cossier
Folklore
Cadascun dels balladors d’una dansa tradicional mallorquina anomenada ball dels cossiers
, esmentada ja al sXVI, que fou molt popular durant el Barroc.
A més dels sis cossiers, disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors, hi participava la dama noi disfressat, que la presidia, i un o uns quants dimonis Les diverses melodies, pròpies de cada localitat, s’acompanyaven amb flabiols, tamborins i, antigament, xeremies, i sovint amb cançons Hom la dansava en festivitats religioses a la processó al voltant de la imatge del sant, també dins les esglésies a l’ofertori de la missa major, etc Fins a època recent era ballada a Manacor on un dels ballets, el ball dels broquers , és molt similar al…