Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
astroide

Astroide
Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana algebraica d’equació cartesiana x2/3 + y2/3 = r2/3.
L’astroide és una hipocicloide amb quatre puntes que es genera quan la circumferència que gira té un radi r que val la quarta part del de la circumferència a l’interior de la qual gira
Ernesto Cesaro
Matemàtiques
Matemàtic italià, catedràtic d’anàlisi algebraica a la Universitat de Palerm.
Es destacà per les seves recerques en geometria intrínseca, sèries divergents i pel seu examen sobre conceptes de probabilitat local
ajust
Tecnologia
Efecte que resulta de l’operació d’ajustar dues peces entre elles; depèn de la diferència entre llurs dimensions respectives.
En les peces muntades una d’elles, el mascle, introduïda parcialment o totalment en l’altra, la femella, l’ajust és amb joc quan aquella diferència és positiva, això és, quan la femella és més gran que el mascle, i amb serratge en el cas contrari El grau de precisió de l’ajust depèn de la missió de les peces en la màquina a què van destinades Segons aquest criteri, és fixada una tolerància , índex d’irregularitat admès en les mides de la peça, les quals varien, per excés o per defecte, de la nominal que serveix de referència Aquesta tolerància té el valor de la diferència algebraica…
obertura catalana
Escacs
Seqüència inicial de moviments d’una partida d’escacs representada en notació algebraica per 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2.
Aquest sistema de joc semitancat fou creat oficialment per Savielly Tartakower en el Torneig Internacional d’Escacs de l’Exposició Universal de Barcelona 1929 El 1983 G Kasparov i V Kortxnoi l’utilitzaren freqüentment en el seu enfrontament de candidats per lluitar pel Campionat del Món davant A Karpov
àlgebra de Lie
Matemàtiques
Estructura algebraica l’ús principal de la qual resideix en l’estudi d’objectes geomètrics com ara grups de Lie i varietats diferenciables.
Àlgebra E tal que la seva llei de composició x , y compleix les dues propietats següents per a tot x ∈ E , x , x = 0 i, per a cada terna x , y , z ∈ E , x , y , z + y , z , x + z , x , y = 0 Un exemple d’àlgebra de Lie el constitueix l’espai ℝ 3 dotat del producte vectorial L’estudi d’aquestes àlgebres és important per a l’estudi dels grups de Lie, ja que, a cada grup de Lie, se li pot associar una àlgebra de Lie
abelià | abeliana
Matemàtiques
Relatiu o pertanyent a una estructura algebraica en la qual val la propietat commutativa d’una operació (l’ordre dels elements no altera el valor del resultat).
anell quocient
Matemàtiques
Donat un anell (A, +, ·) i una relació d’equivalència R compatible amb + i ·, conjunt A/R de les classes d’equivalència que amb la suma i el producte de classes també té estructura algebraica d’anell.
rosa

rosa
Matemàtiques
Corba plana algebraica que és la corba pedal d’una epicicloide respecte del centre, d’equació polar r = k cos (ma), de manera que, si m és un nombre enter senar, hi ha m pètals i, si m és parell, hi ha 2m pètals.
Si m = 3, es parla del trifoli si m = 2, és un quadrifoli, i si m = 1 ⁄ 3, és la corba pedal d’una cardioide
aritmètica
Matemàtiques
Estudi dels nombres naturals i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió entera, potenciació i extracció d’arrels enteres entre aquests nombres.
L’aritmètica ha nascut a totes les civilitzacions ensems amb el llenguatge per anomenar conjunts de persones o d’objectes i després per facilitar els intercanvis comercials Els egipcis s’havien ocupat d’alguns problemes aritmètics, i les obres que n'han estat conservades la més antiga de les quals és el papir Rhind ~s XVII aC contenen la resolució d’algunes qüestions numèriques sense dir en quines propietats recolza la resolució, ni menys encara justificar-les El nivell de llurs coneixements era, aproximadament, el de l’actual ensenyament primari, però eren enunciats amb un llenguatge més…
Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…