Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
procediment
Electrònica i informàtica
Conjunt explícit de regles, expressat en alguns tipus de llenguatge (de programació o natural) i que permet de resoldre un problema.
Si hi ha garantia que la solució s’obtindrà en un nombre finit de passos hom parla d' algorisme
conjunt recursivament enumerable
Matemàtiques
Conjunt X
quan és la imatge d’una funció recursiva; és a dir, si X
= Im f
, a on f
és una funció recursiva o computable.
Dit més informalment, un conjunt X és recursivament enumerable si hi ha un algorisme que construeix el conjunt element a element
conjunt recursiu
Matemàtiques
Conjunt X
en la seva funció característica 1 x
és recursiva o computable.
Dit més informalment, un conjunt X és recursiu quan existeix un algorisme que permet de decidir la resposta a la pregunta ' x ∈ X'
identificador InChi
Química
Identificador de substàncies químiques desenvolupat sota el projecte ‘‘IUPAC Projecte 2000-025-1-800’’ durant el període 2000-04.
L’algorisme i el codi no són de propietat i poden ser utilitzats en les fonts de dades impreses i electròniques, la qual cosa proporciona una forma estàndard i llegible de codificar la informació molecular per facilitar la cerca d’informació en bases de dades
accés protegit Wi-Fi
Electrònica i informàtica
Sistema de protecció per a les xarxes sense fils que fou creat per corregir les deficiències del sistema previ, el WEP (Wired Equivalent Privacy, equivalent a la privacitat amb fils).
El seu algorisme de xifratge implementa la majoria de l’estàndard IEEE 80211i i adopta l’autentificació d’usuaris a través de la utilització d’un servidor en el qual s’emmagatzemen les identificacions i les contrasenyes —altrament, les anomenades credencials— dels usuaris de tota la xarxa
Joint Photographic Experts Group
Format de fitxer de dades orientat a l’emmagatzematge d’imatges estacionàries digitalitzades, considerat un estàndard per a intercanviar informació en sistemes multimèdia i en fotografia digital.
El subcomitè de l’ISO del qual li ve el nom, el definí al començament dels anys noranta, per tal d’uniformar els diferents formats que havien aparegut El JPEG respon a la necessitat de minimitzar les dimensions enormes que requereixen els fitxers d’imatges digitalitzades Per això, fa ús d’una codificació no conservativa, és a dir, que elimina una part de la informació inicial justament aquella que seria imperceptible, o secundària, per a l’observador final De fet, l’usuari del JPEG pot especificar la qualitat final amb què vol emmagatzemar la imatge, i controla, per tant, el grau d’eficiència…
problema diofàntic
Matemàtiques
Un dels 23 problemes que David Hilbert plantejà l’any 1900 al Congrés Internacional de Matemàtiques com a problemes que caldria resoldre durant el segle XX.
Segons aquest, donat un polinomi amb coeficients sencers, de grau i nombre d’incògnites arbitraris i tots nuls llevat d’un nombre finit, hi ha un algorisme que permeti de decidir si té solució sencera La resposta negativa fou donada finalment pel matemàtic rus Iurij Matijasevicz l’any 1970
teoria de la computació
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de decidibilitat.
Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…
rellevància
Electrònica i informàtica
Grau d’importància que un motor de cerca atorga a cada resultat a l’hora d’establir-ne l’ordre de presentació.
Els criteris d’ordenació de resultats depenen de l’algorisme característic de cada motor, que pot tenir en compte diferents paràmetres per exemple, el percentatge de paraules que coincideixen amb les introduïdes a la finestra de cerca, el nombre de vegades que aquestes paraules apareixen en una web indexada, etc Aquests criteris no han de coincidir forçosament amb la utilitat que l’usuari troba en la informació subministrada
Gabriel Cramer
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz