Resultats de la cerca

Fill d' ‘Abd Allāh al-Balansī , participà amb el seu pare i el seu oncle Sulaymān en llur revolta contra Hišām I En tornar d’Aquisgrà —on acudí a sollicitar l’ajut de Carlemany— el nou emir al-ḤakamI el nomenà general de l’exèrcit Sota el seu govern i el del seu successor ‘Abd al-Raḥman II efectuà nombroses aceifas a territoris cristians, entre les quals destaquen, en terres catalanes, els dos intents frustrats 813 i 828 d’ocupar Barcelona

Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-Raḥmān II, i s’annexionà Tudmir…

El seu pare era un destacat estudiós de l’Alcorà i, entre els seus títols en figurava un que el vinculava per descendència directa amb Mahoma Després de completar estudis teològics a Najaf, el 1966 es traslladà al Líban, d’on procedia la seva família Installat a Beirut, esdevingué un prominent líder religiós i obtingué un gran predicament amb les seves conferències i sermons, i una enorme influència tant al Líban com en diversos estats islàmics a través de la fundació de nombroses escoles religioses, obres i institucions caritatives Gran Aiatollà des del 1989, defensà la república islàmica de…

Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tašfīn ibn ‘Alī Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva 1145 i Alacant Deposat, fou lliurat als Banū Gāniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix

Membre d’una notable família curaixita, s’oposà, amb Ḥusayn ibn ‘Alī al nomenament del califa Yazīdi mort Ḥusayn a Karbalā fou reconegut califa pels adversaris omeies d’una bona part d’Egipte, Síria i Aràbia Fou derrotat i mort pel califa legítim, ‘Abd al-Malik

Durant el seu govern s’inicià l’expedició a Sicília —presa de Mazara 827 i de Palerm 831— que els donà el domini de l’illa Fou el restaurador de la gran mesquita de Kairouan 836, la capital

L’any 1958 s’enrolà a l’exèrcit de l’antic regne del Iemen República Àrab del Iemen des del 1962 i anà ascendint de categoria Participà en el conflicte armat entre els reialistes sostinguts per l’Aràbia Saudita i els republicans que rebien suport egipci i que portà a la creació de la República Democràtica Àrab del Iemen Iemen del Sud el 1967, amb la consegüent divisió del país Nomenat governador de Ta‘izz 1977, després de l’assassinat del president al-Ghašmi 1978, passà a formar part del consell del govern provisional del Iemen del Nord i el mateix any esdevingué president Imposà aleshores un…

Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim

En emprendre Jaume I la campanya de Mallorca, aconseguí que Menorca no fos conquerida signant el tractat de Capdepera 1232, per mitjà del qual l’illa restava dins la influència catalana Fou destronat el 1234 per Abu ‘Uṯmān Sa'īd ibn Ḥakam