Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, començà a pintar des del 1903, amb tons vigorosos, fent una obra rica de colors i amb una temàtica de paisatges i de vida popular dels barris de París Montmartre, Pantin, Sena, etc Exposà en els diversos Salons oficials

Membre de la petita noblesa, tingué càrrecs diplomàtics a Itàlia Carnets du voyage en Italie, publicats pòstumament, el 1908 i viatjà per l’Orient Voyage en Orient , 1835, i Gethsémani ou la mort de Julia , sobre la mort de la seva filla durant aquest viatge Era catòlic practicant, i vers el 1835 fou partidari d’un vague deisme humanitari, fonamentat en la seguretat d’un avenir social més just Partidari de la república autoritària, fundà Le Bien Public 1834 i redactà l' Histoire des girondins Ministre d’afers estrangers 1848, escriví el Manifeste aux puissances, sobre els esdeveniments de…

Participà en la creació de la Revue des langues romanes 1870 Majoral del felibritge , organitzà 1878 les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans Creà el felibritge llatí 1892 i féu del “Iòu de Pascas” el portaveu de l’oposició al felibritge oficial

Doctor en ciències naturals per la Universitat de Luxemburg 1963 i en ciènces per la d’Estrasburg 1969, ha desenvolupat la seva carrera científica i docent al Centre National de la Recherche Scientifique des del 1964, on ha ocupat diversos càrrecs ha estat director del laboratori de Biologia general de l’Institut de Zoologia 1978-93, president de la secció de biologia del desenvolupament i de la reproducció del Comitè Nacional 1995-2000 i director del departament de Biologia cellular i molecular de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1990-2002, entre altres Dedicat a l’estudi de l’…

Marquès de Sade Participà en la guerra dels Set Anys en el cos de cavalleria Casat amb la filla del president de Montreuil 1766, aviat l’abandonà A partir del 1768, la seva vida és la d’un ésser marcat per la disbauxa, l’escàndol i la presó Castell de Saumur, Miolans, Vincennes, Bastilla, Charenton a partir del 1794, començà la publicació d’algunes obres que escriví en diferents etapes de captivitat Justine ou les malheurs de la vertu 1791, La philosophie dans le boudoir 1795, La nouvelle Justine, suivie de l’histoire de Juliette, sa soeur 1797 Acusat d’autor pornogràfic, fou enviat…

El 1892 publicà unes Recherches sur les conditions pratiques de la plus grande utilisation de la chaleur et en général de la force motrice , on descrivia el cicle complet del motor d’explosió de quatre temps, i aquest mateix any n'obtingué la patent, però els seus treballs romangueren ignorats fins a la publicació dels de Nikolaus Otto Escriví també un estudi sobre telegrafia submarina

Ingressà en la marina de guerra 1801 lluità a Amèrica i a Trafalgar 1805 contra els anglesos, que el feren presoner Alliberat 1811, participà en diverses accions i en l’expedició a Algèria 1830 Dirigí el port de Toló 1841-47 i manà una expedició de socors als venecians assetjats per Àustria que li valgué el grau de contraalmirall 1848 En retirar-se 1851, s’establí a Perpinyà

Des de l’any 1888 dirigí la revista “Révolution Française” i fou l’iniciador de la historiografia sobre la Revolució Francesa Discrepà d’Hippolyte Taine, i les seves teories foren completades per les posteriors indagacions d’Albert Mathiez Escriví La Société des Jacobins 1889-97, Études et leçons sur la Révolution Française 1893-1924 i Histoire politique de la Révolution Française 1901

Format al Conservatori de Lieja, ben aviat demostrà el seu talent precoç amb l’obtenció de meritoris resultats en les disciplines de fuga, orgue i piano Els seus dots excepcionals d’improvisació a l’orgue feren que guanyés la plaça d’organista a Saint-Jacques Inicià la seva tasca creativa a catorze anys i el 1894 guanyà un concurs de composició de la Reial Acadèmia Belga amb el Quartet de corda , opus 3 El 1899 s’installà a París, on conegué V d’Indy i G Fauré A partir del 1902 ensenyà harmonia al Conservatori de Lieja i el 1920 fou nomenat professor de contrapunt i fuga al Conservatori de…

Alphonse de Lamartine publica Méditations poétiques