Resultats de la cerca

Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…

El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per…

Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac…

Pot ésser produïda per causes tòxiques, infeccioses, circulatòries, físiques o químiques La gangrena seca o momificació es produeix quan els indrets afectats són superficials i es deshidraten ràpidament per evaporació, per la qual cosa el desenvolupament dels bacteris és frenat Presenta dessecació, aspecte apergaminat i color violaci La gangrena humida té lloc quan no hi ha dessecació i es produeix infecció amb putrefacció bacteriana Les substàncies proteiques es transformen en una massa tova amb fetor, producció de gasos i un color verd brut La gangrega gasosa  o flegmó emfisematós s’esdevé…

Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals…

Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…

Contenen grànuls de sofre com a reserva intracellular Habiten en ambients molt reductors, amb alts nivells de SH 2 en el medi No són patògens

Són de color de porpra, viuen al llot i en aigües mortes i no són patogènics Segons la classificació de Bergey, pertanyen a l’ordre dels pseudomonadals

Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües salabroses i…