Resultats de la cerca
Es mostren 853 resultats
Erving Goffman
Sociologia
Sociòleg canadenc.
Fill d’emigrants jueus russos, estudià sociologia a la Universitat de Toronto i es va doctorar el 1953 a la Universitat de Chicago amb una tesi feta a les Illes Shetland entre el 1949 i el 1951 i publicada el 1959 amb el títol The Presentation of Self in Everyday Life 1959 El 1950 es va incorporar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley Posteriorment fou professor de sociologia i antropologia a la Universitat de Pennsilvània Des del 1981 fins a la seva mort fou president de l’Associació Americana de Sociologia Autor d’una obra prolífica i molt influent, destaca la “perspectiva dramatúrgica…
tret cultural
Antropologia
Unitat de comparació d’aspectes materials o immaterials d’una cultura.
En antropologia, aquesta unitat s’ha utilitzat en el mètode comparatiu per a analitzar recurrències, variacions, parallelismes i analogies entre diverses cultures
agulla de Franke
Medicina
Aparell consistent en una agulla continguda en un cilindre del qual surt parcialment per acció d’un resort.
És emprada pels hematòlegs per tal d’inferir una petita ferida a les persones o animals la sang dels quals pretenen analitzar
assaig
Química
Anàlisi qualitativa simple, feta per mitjà de reaccions i de tècniques simples i breus.
Generalment hom el fa per tenir un coneixement previ de la substància a analitzar, i el més clàssic és el de tipus pirognòstic
pulverímetre
Meteorologia
Aparell destinat a mesurar la quantitat de pols suspesa en l’aire.
En essència, consisteix en un aspirador, que obliga l’aire absorbit a travessar determinats filtres, en els quals hom pot analitzar després les partícules de pols dipositades
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…
poliacord
Música
Harmonia que es pot analitzar com una superposició de dos o més acords.
Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues fonamentals El…
poder compensador
Economia
Reacció espontània que les empreses no oligopolístiques o diversos grups, com ara consumidors o sindicats, fan per contrarestar els efectes de l’actuació d’aquells grups o empreses que controlen el mercat.
Amb el poder compensador sorgeix una relació d’interdependència, car els oligopolis preveuen la reacció d’aquest poder compensador El terme fou introduït per l’economista nord-americà JK Galbraith, en analitzar les situacions de mercat oligopolístic
espectrògraf acústic
Física
Fonètica i fonologia
Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.
Permet d’analitzar-ne els harmònics i d’expressar llur percentatge i nivell És format bàsicament per filtres de banda estreta Hom l’utilitza també en la investigació fonètica, i en aquest àmbit rep el nom de sonògraf
Seti at home
Astronomia
Continuació del projecte SETI de la NASA.
Aprofita la capacitat de càlcul de milions d’ordinadors personals de collaboradors voluntaris per a analitzar el senyal rebut de l’espai pel radiotelescopi de l’Observatori d’Arecibo, amb la finalitat de detectar hipotètiques civilitzacions extraterrestres intelligents