Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
la Dama Blanca d’Aubinyà
Folklore
Personatge llegendari que simbolitza la independència i les llibertats andorranes davant el poder feudal.
La llegenda identifica el personatge amb la misteriosa senyora del castell d’Aubinyà, guardiana de la frontera, que apareix sota la figura d’una dama vestida de blanc
Jaume Ramon Morros

Jaume Ramon Morros (a l’esquerra)
ARXIU FAMÍLIA RAMON
Excursionisme
Excursionista.
Membre de l’Agrupació Excursionista Pedraforca des del 1940, a partir del 1954 collaborà en l’organització d’alguns rallis internacionals d’arreu d’Europa El 1957 es vinculà a la Unió Excursionista de Catalunya UEC, que presidí 1972-78, i dirigí l’Arxiu Bibliogràfic des del 1968 Fou redactor en cap de la revista de la UEC 1961-69 i de Vèrtex fins el 1995 Publicà Tres Escoles d’Escalada 1971, Cultura excursionista 1998, Els primers excursionistes barcelonins per terres andorranes 2000 i Víctor Balaguer en el centenari de la seva mort 2001, i formà part del Consell Assessor de la…
Marc Vila i Riba
Literatura
Jurista.
Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret…
Canillo

Canillo
© Fototeca.cat
Parròquia
Parròquia, la primera, segons un ordre tradicional, de les set que integren Andorra i també la més extensa.
Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta valls de Riu, de Ransol i d’Incles Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un…
Sant Julià de Lòria
Sant Julià de Lòria
© Fototeca.cat
Parròquia
La darrera, segons un ordre tradicional que coincideix amb llur posició geogràfica de N a S, de les set parròquies andorranes.
Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21 establiments i la…
Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Historiografia catalana
Principal entitat científica i cultural d’Andorra creada el 19 d’agost de 1983 per promoure les activitats de recerca i divulgació científica i les publicacions regulars.
L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la…
Andorra 2018
Estat
El 2018, Andorra va viure un període d’agitació social sense precedents en la història del Principat Els dies 15 i 16 de març, els sindicats van convocar dues jornades de vaga de funcionaris, amb la intenció de paralitzar gran part de l’activitat del país Els treballadors públics protestaven per la modificació de les condicions laborals, que incloïen la conversió de triennis en quinquennis per als complements d’antiguitat i la introducció d’alguns complements vinculats a la productivitat, impulsats pel Govern andorrà Les protestes van provocar llargues cues a les fronteres andorranes…
quart
Política
Subdivisió administrativa d’algunes parròquies andorranes, la més elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política i econòmica del país.
Els seus consells, integrats pels caps de casa, tenen autoritat sobre els béns particulars del poble i disposen d’un òrgan executiu unipersonal, el llevador, assistit pel manador
Sant Romà d’Erts (La Maçana)
Art romànic
Situació En arribar al llogaret d’Erts, vora la carretera general que va a Arinsal hi ha l’església nova, un edifici del segle XIX, de planta rectangular, molt senzill Hom pot deixar el vehicle en un indret proper a aquesta església i agafar el carrer principal que, després de l’últim edifici, s’estreny considerablement per a pujar als horts Allí hi ha una torre del transformador de la llum Aquest és situat en part sobre la planta del que fou la capella romànica de Sant Romà d’Erts Situació x 1°29′ 45” — y 42°33′45” XLM Història El lloc d’Erts, escrit l’any 1312 Herç , era considerat aquell…
Arxiu de les Set Claus
Historiografia catalana
Arxiu de les parròquies andorranes, anomenat fins el 1978 Arxiu de les Sis Claus, any en què s’afegí la setena parròquia, la d’Escaldes-Engordany.
Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General de les Valls…