Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
George Hubert Wilkins
Geografia
Explorador britànic.
S'interessà de jove pels estudis d’enginyeria, però es dedicà aviat, durant una bona part de la seva vida, a les exploracions de les regions àrtiques i antàrtiques Les primeres foren realitzades entre els anys 1913 i 1921 A partir del 1926 emprà l’avió per a explorar l’Àrtic 1926-27 i l’Antàrtic 1928-29 i cartografià la Terra de Graham, se serví d’un submarí 1931 per a una expedició sota la banquisa àrtica, i finalment, els anys 1933 i 1936, com a comandant de la nau Wyatt Earp , prengué part en una expedició a l’Antàrtic Deixà una sèrie de relacions escrites dels seus viatges,…
mont Vinson
Muntanya
Muntanya de l’Antàrtida, a la regió de Marie Byrd Land.
És l’altitud màxima del continent antàrtic 5 140m
Un continent i una mar glaçats
El continent antàrtic Durant molt de temps, l’Antàrtida, tant el continent com les aigües que l’envolten, ha estat una de les àrees més remotes, inaccessibles i, per això mateix, desconegudes de la Terra La regió antàrtica té un paper cabdal en el funcionament global del planeta La causa són les interaccions entre oceà, atmosfera, glaç i organismes que s’hi donen, i així ho han reconegut programes internacionals com el Programa Internacional de Geosfera i Biosfera, que ha considerat l’Antàrtida com una zona crítica per a l’estudi del canvi global Un vell fragment de Gondwana fet de roca i…
regne
![](/sites/default/files/media/FOTO3/regne_biogeografic.jpg)
Els regnes biogeogràfics
Biologia
Divisió biogeogràfica principal, que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna.
Els regnes florístics comunament admesos són els següents antàrtic, australopapú o australià, capenc, holàrtic, neotropical i paleotropical Sovint hom limita el concepte de regne a la flora, i aleshores cal parlar de regne florístic
La vida a la mar i el continent antàrtics
La mar antàrtica no tan pletórica com s’havia cregut La recerca sobre la composició dels microorganismes del plàncton antàrtic es pot dir que va començar a mitjan segle XIX amb les observacions de Christian Gotfried Ehrenberg 1795-1876 i Joseph Dalton Hooker 1817-1911 sobre les diatomees recollides durant l’expedició de l’“Erebus” i el “Terror” 1839-43, sota el comandament de James C Ross 1800-62, en la qual Hooker va participar com a naturalista Entre aquells anys i el principi del segle XX, diverses expedicions van recollir mostres de fitoplàncton En general, però, s’…
balena amb gep
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_COREL3871.jpg)
Balena amb gep
© NJ - Fotolia.com
Zoologia
Balena del grup dels rorquals, de la família dels balenoptèrids, d’uns 15 m de llargada, amb l’aleta dorsal petita i les pectorals molt grosses; a la vora externa de les aletes pectorals, així com als costats del cap, té una sèrie de geps molt aparents.
Té el dors negre i el ventre clapat de blanc els plecs de sota el coll són irregulars Viu en bandades i fa migracions a l’estiu habita les mars polars, l’Àrtic i l’Antàrtic, i a l’hivern arriba a les mars tropicals
sverdrup
Geografia
Unitat de mesura per al transport d’aigua en l’oceà.
Un sverdrup Sv = 10 6 m/s dimensions L 3 /T Són valors típics de transport de 10 a 150 Sv per al corrent pacífic equatorial, de 50 a 150 Sv per al corrent del Golf, i 290 Sv per al corrent circumpolar antàrtic Rep el seu nom de l’oceanògraf i meteoròleg noruec Harald Ulrik Sverdrup
fòcids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels pinnípedes adaptats a la vida aquàtica, per la qual cosa les potes posteriors, molt reduïdes, són sempre girades cap enrere i, doncs, no són útils per a caminar per terra.
Això fa que el desplaçament en terra, dut a terme solament amb les potes anteriors, sigui molt dificultós per contra, són nedadors excellents Tenen les ungles poc desenvolupades, i els manca l’orella externa Comprèn 13 gèneres i 18 espècies, conegudes com a foques i elefants marins i repartides per quasi totes les mars del món, però en especial per l’oceà Àrtic i l’Antàrtic
massa d’aire
Meteorologia
Gran extensió d’aire, que cobreix una àrea mínima de centenars de milers de km2, en la qual les propietats físiques de l’aire, temperatura i humitat principalment, varien poc en sentit horitzontal.
Les masses d’aire es formen quan l’aire queda estancat durant un temps suficient sobre una superfície homogènia continent nevat, oceà de la qual adquireixen la seva temperatura i el seu grau d’humitat Una classificació possible és massa d’aire àrtic , massa d’aire antàrtic , massa d’aire polar marítim , massa d’aire polar continental , massa d’aire tropical marítim , massa d’aire tropical continental i massa d’aire equatorial
Consell Internacional d’Unions Científiques
Organització científica internacional no governamental, la finalitat de la qual és ‘‘fomentar l’activitat científica internacional per a millor benefici de la humanitat’’.
Fou creat el 1931 a partir de l’International Research Council Entre les seves missions destaquen l’endegament de projectes de recerca internacionals, com és ara l’Any Geofísic Internacional 1957-58, la comunicació d’informacions científiques i l’establiment de normes de metodologia, nomenclatura i unitats Les comissions elaboren programes multidisciplinaris que pertoquen a diverses de les unions científiques del Consell, com és l’estudi de l’Antàrtic, els treballs oceanogràfics, les recerques espacials o la problemàtica del medi ambient El Consell té la seu a París