Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
Antoine Bourdelle
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor francès, dibuixant i medallista.
Exposà per primera vegada al Salon del 1884 i installà a París el seu taller, avui convertit en museu on és guardada una gran part de la seva producció Del 1893 al 1908 collaborà com a ajudant d’Auguste Rodin, i s’hi inspirà en les actituds i en el tractament de les escultures La seva aportació formal fou resoldre les escultures amb sobrietat i amb una gran concentració interior emparentada amb l’estètica expressionista Cap d’Apollo museu Bourdelle L’afany d’equilibri, amb l’ajut d’una tècnica segura, s’aprecia en la moderada voluntat de continuar el fauvisme o el cubisme D’una producció…
Antoine Blondin
Literatura francesa
Escriptor francès.
Formà part del grup Jove Dreta de la narrativa francesa amb les novelles L’Europe buissonnière 1949, Les enfants du Bon Dieu 1952 i L’humeur vagabonde 1955 Reflectí el tema de l’esperit bohemi tenyit d’una poesia melangiosa en Un singe en hiver 1959, portada al cinema per H Verneuil el 1962, Monsieur Jadis 1970 i en els relats de Quat’ saisons 1975 Conreà també l’assaig Certificats d’études 1977 i Ma vie entre les lignes 1982, de caràcter autobiogràfic
Antoine Berezowski
Història
Política
Anarquista polonès, autor de l’atemptat contra el tsar Alexandre II a l’Exposició de París (1867).
Antoine Chevrier
Cristianisme
Sacerdot francès.
Ordenat sacerdot el 1850, treballà en ambients pobres Installat al barri lionès del Prado, hi fundà els Sacerdots del Prado i les Germanes del Prado, dedicats a l’apostolat popular i entre els pobres Ha estat beatificat per Joan Pau II el 1986
Antoine Deparcieux
Matemàtiques
Matemàtic francès.
És conegut per les taules de mortalitat i de probabilitat de vida de França, que publicà sota el títol d' Essai sur les probabilités de la durée de la vie humaine 1746, per tal d’establir les pensions vitalícies
Antoine Caron
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant francès.
Es formà i treballà amb el grup manierista de Fontainebleau del 1540 al 1560, i a París el 1573 i el 1581 En el camp del dibuix excelleixen els seus 28 cartons de la tapisseria d’Artemisa 1562 Musée Mobilier National, París i els 28 dibuixos per al compendi d’història de França Biblioteca Nacional de Madrid El seu catàleg pictòric es redueix, segurament, a quatre obres Les matances dels triumvirs August i la Sibilla del Tibur collecció Gustave Lebel, ~1580, El triomf de l’hivern ~1569 i El triomf de l’estiu o de la primavera ~1569
Antoine Vérard
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor francès.
Desenvolupà la seva activitat a París almenys entre el 1485 i el 1512 De les seves obres es destaquen diversos llibres d’hores, el Decameró 1485, el Lancelot du Lac 1494, edicions del Roman de la Rose i altres, profusament miniades
Antoine Montchrestien
Economia
Teatre
Autor dramàtic i economista francès.
Fa de la tragèdia una elegia dramàtica plena de patetisme Sophonisbe 1596, Les Lacènes, David, Aman i Héctor componen un recull de tragèdies publicades entre el 1601 i el 1605 Fou també autor d’un Traité d’économie politique 1615
Antoine Rivaroli
Literatura francesa
Escriptor llenguadocià d’expressió francesa, conegut per comte de Rivarol.
Establert a París 1777, freqüentà els salons literaris, on fou molt apreciat i temut al mateix temps per les seves sàtires L’Acadèmia de Berlín li premià 1871 el seu Discours sur l’universalité de la langue française Conseller secret de Lluís XVI, atacà la Revolució en diferents escrits Emigrat a Brusselles, publicà la Lettre à la noblesse française 1792, i a Hamburg començà un Nouveau Dictionnaire de la langue française , del qual aparegué només el Discours préliminaire 1797
Antoine Heinsius
Història
Estadista holandès.
Gran pensionari d’Holanda 1689-1720 Sostingué la política antifrancesa de Guillem III d’Anglaterra Fou un destacat promotor de l’aliança de la Haia 1701 contra França i Espanya i, en morir Guillem III 1702, detingué el poder reial holandès Els sacrificis bèllics, no compensats pels termes dels tractats de pau d’Utrecht i Rastadt 1713-14, el desacreditaren