Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Apol·loni d’Alexandria
Gramàtica
Gramàtic grec, el més important de la seva època, bé que porta el renom de Díscol
, o sigui ‘el difícil’, a causa de la seva obscuritat (motivada en gran part per la seva llengua pèssima, plena d’anacoluts i de solecismes).
En són conservats quatre llibres, sobre el Pronom , la Conjunció , l' Adverbi i la Sintaxi és ell qui imposà el terme sintaxi per a designar la teoria de la construcció de la frase Però, tal com suggereixen els títols dels llibres, el seu punt de partença eren les classes de mots, i no la frase sencera Malgrat aquesta limitació i d’altres, la seva constant i penetrant recerca de principis generals, més enllà del mer enregistrament de l’ús, en fa el maximus auctor artis grammaticae Priscià És, d’altra banda, la font principal sobre la història de la gramàtica des de Dionís de…
Còniques, llocs geomètrics, tangències, propietats mètriques, cercle i esfera, π val 211875/67441, espirals, sèries, mecànica, hidrostàtica (Arquimedes, Apol·loni).
Còniques, llocs geomètrics, tangències, propietats mètriques, cercle i esfera, π val 211875/67441, espirals, sèries, mecànica, hidrostàtica Arquimedes, Apolloni
argonauta
Literatura
Religions de Grècia i Roma
Cadascun dels cinquanta-cinc companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la recerca del velló d’or.
Els més famosos foren Hèracles, els Dioscurs i Orfeu Per inspiració d’Atena, Argos construí la nau, la primera que havia de travessar les mars Els argonautes s’embarcaren a la Tessàlia i, després de passar molts destrets, arribaren a la Còlquida, el rei de la qual retenia el velló Jàson hagué de suportar dures proves, però hi reeixí ajudat per Medea El retorn a la pàtria fou també molt contrariat La llegenda, anterior en part a l' Odissea , originà un cicle literari Amb el títol de Les Argonàutiques , Apolloni de Rodes escriví en grec, al segle III aC, un poema èpic molt erudit,…
Robert Simson
Matemàtiques
Matemàtic escocès.
Estudià les obres dels grecs i publicà diversos tractats basats en aquestes Traduí els Elements d’Euclides 1756 i escriví Selectionum conicarum 1735, seguint l’estil d’Apolloni
Gai Valeri Flac
Literatura
Poeta llatí.
Autor de Les Argonàutiques argonauta , refosa de l’obra d’Apolloni de Rodes, bé que sota un model virgilià i amb versificació ovidiana Considerat el major epígon del Virgili èpic, influí en Estaci, Sili Itàlic, Nemesià, Claudià i en d’altres
Lorenzo Alopa
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor italià establert a Florència a final del s XV.
Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató
Isaac Barrow
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i teòleg anglès.
Professor a Cambridge, cedí el lloc al seu deixeble Newton Fundà la biblioteca del Trinity College Fruit dels seus cursos són les Lectiones opticae 1669 i les Lectiones geometricae 1670 Féu importants aportacions al naixent càlcul infinitesimal i a la geometria, i edità Euclides, Arquimedes i Apolloni L’obra Treatise on the Pope's Supremacy 1680 és de caràcter polèmic
Aristeu de Crotona
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Escriví cinc llibres sobre Els llocs sòlids on formulà teoremes sobre els cinc sòlids regulars i sobre les corbes còniques Influí sobre Euclides, bé que el tractat d’Aristeu és més important i original Les seves obres només són conegudes per referències de Pappus i Euclides Això fa que tota l’originalitat de l’estudi de les còniques recaigui sobre Apolloni de Perge
escola d’Alexandria
Moviment de científics i tècnics que, des de la implantació a Egipte de la dinastia ptolemaica (s. IV aC), es formà al voltant del Museu d’Alexandria.
No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època i una ciutat…
Hipàcia
Matemàtiques
Matemàtica, metgessa i filòsofa.
Escrigué un comentari als sis primers llibres de l' Aritmètica de Diofant i també un tractat sobre les Còniques d' Apolloni El seu pare fou Teó d'Alexandria , prestigiós matemàtic i astrònom, del qual aprengué els descobriments astronòmics de Ptolemeu Es preocupà d’editar l' Almagest , l’obra més important d’aquest insigne astrònom grec Fou una defensora indiscutible de la filosofia neoplatònica i s’oposà a la implantació del cristianisme al Museu d’Alexandria, del qual fou el darrer director Morí assassinada al carrer en mans de cristians fanàtics en veure que no volia convertir-se a la fe…