Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Robert Barclay
Cristianisme
Teòleg escocès.
Estudiant a París, s’adherí als quàquers 1667, dels quals fou el teòleg i l’apologista més notable, com ho demostren el Catechism and Confession of Faith 1673 i la Theologiae vere christianae apologia 1676 Visqué a Holanda i a Alemanya, d’on passà a Amèrica essent governador de Nova Jersey de l’Est 1683 dictà una constitució basada en els principis doctrinals quàquers
Josep Pallés i Llordés-Bertran
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València —on fundà i dirigí El Paladín — i de nou a Barcelona, on dirigí el Diario Catalán 1898-1901 Escriví moltes novelles de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià La perla de Barcelona , 1870 El sacrificio de la vida , 1878 i Aquella mujer , 1900, i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo 1869
Alfonso de Espina
Cristianisme
Inquisidor delegat de Tomás de Torquemada a Barcelona (1487-90).
Les seves primeres disposicions anaren encaminades a evitar la fugida de conversos i a emparar-se de llurs béns Inaugurà, amb espectacular solemnitat, el tribunal de la nova inquisició, amb un acte de desgreuge, i el 1488 inicià una sèrie d’actes de fe, a la plaça del Rei de Barcelona, que se seguiren fins el 1489 El 1491 fou preconitzat bisbe titular de Termòpiles i auxiliar del bisbe d’Oviedo Hom l’ha confós amb el frare apologista homònim, autor del libel antijueu Fortalitium fidei contra judaeos escrit el 1458 i publicat el 1487, mort el 1469
Eduard Maria Vilarrasa i Costa
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor apologista.
Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l’època en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo 1858, que és una refutació de les doctrines de FRde Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economía 1865, Pío IX Historia documentada de su…
Manuel Larramendi Garagorri
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lexicògraf i apologista basc.
Jesuïta Fou impulsor del moviment literari basc al s XVIII Escriví apologies en defensa de la llengua i estudis gramaticals El imposible vencido Arte de la lengua bascongada 1729, primera gramàtica basca, Diccionario trilingüe castellano, bascuence y latín 1745 i Corografía o descripción general de la MN y ML provincia de Guipúzcoa 1882, publicada a Barcelona Amb una visió utòpica i romàntica de la llengua, posà les bases d’un moviment del qual sorgí un gran nombre d’escriptors
Antoine Frédéric Ozanam

Frédéric Ozanam
© Fototeca.cat
Història
Erudit i apologista francès.
Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat de tota…
Prudenci
Literatura
Poeta cristià i apologista.
Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense, però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians” Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon , ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs l' Apotheosis, sobre la divinitat de Crist l' Hamartigenia,…
Tertul·lià
Literatura
Cristianisme
Escriptor cristià i apologista.
Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De…
Commodià
Literatura
Cristianisme
Poeta i apologista cristià.
Les seves obres, Instructiones i Carmen apologeticum , representen el primer intent de construir una èpica cristiana Teològicament fou patripassià i millenarista
Hipòlit
Cristianisme
Prevere romà d’origen oriental.
Excellí com a escriptor eclesiàstic i apologista antignòstic Fou el primer gran comentador de l’Escriptura i la seva Traditio Apostolica és d’una gran importància en la història de la litúrgia especialment per al baptisme i l’eucaristia Adversari del papa Calixt I, se separà de la comunitat de Roma i formà una facció motivada per raons teològiques i morals rigorisme Exiliat a Sardenya, hi sofrí martiri La llista de les seves obres apareix gravada als costats d’una estàtua que li dedicaren els seus partidaris, actualment a l’entrada de la Biblioteca Vaticana La seva festa se…