Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
Comitè Consultiu Internacional de Ràdio
Antic organisme pertanyent a la Unió Internacional de Telecomunicacions
.
Aquest comitè s’encarregava d’elaborar informes i recomanacions en matèria de radiocomunicacions, que, un cop aprovats per l’assemblea de la UIT o ITU, eren adoptats pels estats membres L’any 1992, arran de la reorganització interna de la UIT, les seves funcions passaren al sector de radiocomunicacions de la Unió ITU-R
Real Academia de Ciencias Morales y Políticas
Institució fundada el 1857 a Madrid amb l’objectiu de conrear les ciències morals i polítiques.
Els seus primers membres procedien dels ambients liberals D’acord amb els estatuts actuals, aprovats el 1970, es divideix en quatre seccions ciències filosòfiques, ciències polítiques i jurídiques, ciències socials i ciències econòmiques Consta de 36 acadèmics numeraris, de 30 corresponents espanyols, d’honoraris i corresponents estrangers, i de supernumeraris procedents de la classe de numeraris Publica uns Anales Disposa d’una biblioteca de 60000 volums
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
Orde de Maria Lluïsa
Història
Orde fundat el 1792 per Carles IV d’Espanya en honor de la seva muller, Maria Lluïsa de Parma, per distingir les dames.
El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde
Societat Catalana d’Estudis Litúrgics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1969 amb la finalitat d’estudiar la tradició litúrgica a les terres catalanes.
N’han estat presidents Josep Vives 1978 i Alexandre Olivar, el qual fou succeït el 2003 per Miquel dels Sants Gros i Pujol Miquel Coll i Alentorn hi fou el delegat de l’Institut Posteriorment el càrrec l’ocupà Marc Mayer El 1991 en foren aprovats els estatuts Publica treballs d’investigació, des del 1977, a la collecció Miscellània Litúrgica Catalana També destaca l’obra Biblioteca Litúrgica Catalana , consistent en una reproducció facsímil de l’ Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501 , amb una introducció d’Amadeu J Soberanas
Constitució de la Crida
Amb l’assistència d’unes 4000 persones se celebra al Centre de Convencions Internacional de Barcelona el Congrés Constituent de la Crida Nacional per la República, el moviment impulsat per Carles Puigdemont, inscrit com a partit polític el 16 de gener Entre els estatuts aprovats hi ha el compromís d’utilitzar exclusivament mètodes pacífics i democràtics i de dissoldre’s un cop aconseguida la independència Amb uns 17000 associats, són elegits Jordi Sánchez i Toni Morral a la presidència i a la secretaria general, repectivament Incorpora també entre els dirigents les conselleres…
Sindicato Español Universitario
Esport general
Organització estudiantil falangista.
Coneguda per les sigles SEU, fou fundada per la Falange Española el 1933 Durant la República es dedicà a enfrontar-se a la Federació Universitària Escolar El 1937 foren aprovats els seus estatuts i durant el franquisme es convertí en l’única organització estudiantil legal Entre el 1943 i el 1965 fou d’obligada afiliació per a tots els estudiants universitaris Centrada en la formació política, professional i militar, l’esport fou una de les seves formes de fer proselitisme Des del SEU, a Barcelona es promocionà l’esport amb la creació de seccions esportives d’handbol, rugbi,…
Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca
Organisme autònom amb personalitat jurídica i patrimoni propis dependent del Consell Insular de Mallorca.
Inicià les seves funcions a l’abril del 2009, segons els estatuts aprovats al novembre de l’any anterior Té com a finalitat assumir les competències del Consell de Mallorca en protecció de la legalitat urbanística i les competències d’urbanisme que li deleguin els ajuntaments de l’illa mitjançant convenis de collaboració voluntaris Dos anys després de la seva creació ja havia ordenat i gestionat mig centenar de demolicions d’immobles que infringien la normativa D’entre les que tingueren més ressò en destaca la de quatre xalets illegals a Llucalcari Deià, que es féu efectiva l’any…
L’Eurogrup aprova els crèdits contra la pandèmia
La junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat MEDE, format pels ministres d’economia i finances dels països de la zona euro, aprova la línia de crèdit de 240000 milions d’euros, que constitueixen part dels ajuts per garantir que els països tinguin accés a finançament fins a un màxim del 2% del PIB de cada estat, en condicions molt favorables per fer front a la despesa sanitària Tanmateix, aquests crèdits estan subjectes a estrictes condicions Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia en són els principals destinataris, però els tres primers estats descarten fer-ne ús Espanya, però, sí que…
revolta dels Llauradors de l’Horta
Història
Aixecament dels llauradors de l’Horta de València que tingué lloc el 1663, arran de la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn, com als habitants de la ciutat.
Els jurats feren empresonar 40 homes d’Alboraia, i com a represàlia els llauradors assetjaren, armats, la ciutat, defensada per la Companyia del Centenar de la Ploma 500 homes a compte de la ciutat i 300 estudiants Davant l’atac armat i l’empresonament per part dels llauradors del jurat cavaller, el lloctinent general Manuel Sarmiento de los Cobos inicià les negociacions i signà uns capítols, que féu signar també als jurats, i aconseguí, amb el suport de l’arquebisbe de València, que fossin aprovats pel rei, per por que el moviment no s’estengués a Xàtiva ja hi havia hagut…