Resultats de la cerca
Es mostren 2163 resultats
Procopi de Gaza
Bíblia
Exegeta.
El més gran representant de l’escola de retors cristians de Gaza Els seus treballs bíblics són sovint extractes o cadenes dels millors exegetes Filó, Orígenes, Basili, Teodoret de Cir, Ciril d’Alexandria És autor de diverses obres retòriques
Ponç Bonfill Marc
Història del dret
Jurista i conseller comtal.
Canonge de la seu de Barcelona Consta des del 1011 com a jutge i especialista en conflictes de dominis i jurisdiccions Des del 1018 apareix estretament vinculat a la casa comtal com a preceptor de Berenguer Ramon I, jutge palatí, mestre notari i conseller de la comtessa vídua Ermessenda Durant quaranta anys actuà en tots els judicis comtals, com en el famós d’Ullastret 1029 contra el comte Hug I d’Empúries, i en les diferències que oposaren Ermessenda al seu fill 1023 Continuà a la cort comtal en temps de Berenguer Ramon I de qui autoritzà el testament el 1032 i de Ramon Berenguer I fins el…
Ponç III de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Albigès, Carcí i Sant Geli (~1037~1060), fill del comte Guillem IV i de la seva segona muller la comtessa Emma de Provença.
Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de Barcelona
Policarp
Cristianisme
Bisbe d’Esmirna, un dels Pares Apostòlics.
Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer
Plotí
Filosofia
Filòsof alexandrí, màxim representant del neoplatonisme
.
Visqué sobretot a Roma, on fundà un cercle de filosofia Els únics escrits conservats són notes o assaigs en grec adreçats als deixebles, de caràcter asistemàtic i exhortatiu Porfiri n'aplegà 54, que dividí en sis grups de nou Ennèades Hom el considera fundador del neoplatonisme, malgrat que les seves intuïcions fonamentals es troben ja en els platònics i neopitagòrics anteriors L Apuleu, Moderat de Gades, Numeni d’Apamea i que el seu ensenyament fou alterat pels seus seguidors amb aportacions teosòfiques i esotèriques El seu pensament s’articula entorn del concepte de la dualitat de l’ànima…
Nicola Pisano
Escultura
Escultor italià.
Hom n'ignora l’origen i la formació El 1262 és documentat a Pisa, on esculpí la trona del baptisteri, i entre el 1266 i el 1268 ho és a Siena, on féu la trona de la catedral en collaboració amb el seu fill Giovanni i amb Arnolfo da Firenze, Donato i Lapo Hom li atribueix el Davallament d’un dels timpans de la catedral de Lucca ~1259 i el projecte de l' Arca de sant Domènec a Bolonya 1264 Amb els seus deixebles, entre ells fra Guglielmo, féu també la Fontana Maggiore de Perusa 1278 El seu estil acusa en una primera època una forta influència del classicisme romà, probablement…
Giovanni Pisano
Trona de la catedral de Pisa (1302-10), de Giovanni Pisano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del misticisme i l’ardor ascètic de l’època…
Pisanello

Madonna de la Guatlla (1420), de Pisanello (Museu de Castelvecchio, Verona)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Antonio Pisano, pintor i medallista italià.
Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església de Santa…
Pipí de Landen
Història
Majordom de palau d’Austràsia; durant els regnats de Clotari II i de Dagobert I, es repartí el poder amb Arnold, bisbe de Metz (615-640).
Exiliat temporalment a Nèustria, perquè caigué en desgràcia, assumí de nou el càrrec, a la mort de Dagobert 639, durant el regnat de Sigebert II
Heitor Pinto
Cristianisme
Místic portuguès.
Morí a l’exili, fugint de la conquesta castellana La seva Imagen da Vida Cristâ 1563-72, impregnada de platonisme, és una de les obres mestres de la prosa renaixentista portuguesa