Resultats de la cerca

Palatí a Constantinoble, fou senador 355 i procònsol 358 de Constanci Teodosi l’elevà a prefecte de la ciutat 384 Dels comentaris a Aristòtil hom conserva els que féu als Segons Analítics , a la Física , a Del cel i al dotzè llibre de la Metafísica És conegut per les seves trenta-quatre oracions λόγοιπολιτικοί, on segueix el mètode de Dió Crisòstom

Es tracta d’un escrit breu, transmès d’una manera incompleta, que no ha d’ésser considerat com un manual normatiu, sinó com una valoració personal de la forma i de l’eficàcia de la gran poesia, alliberada del finalisme pedagògic i polític de Plató Probablement data de l’últim període de la vida d’Aristòtil, parla de la poesia èpica i, més extensament, de la tragèdia i de la seva funció catàrtica, i tendeix a la documentació precisa i a la crítica penetrant de la poesia Ha exercit una gran influència en la formació de les diverses poètiques del Renaixement i de l’edat moderna Ha…

La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els…

El nom li fou donat pel fet que Aristòtil considerava la lògica com a instrument òrganon per al recte procediment científic Comprèn les Categories o Predicaments , els dos llibres Sobre la interpretació entorn dels judicis, els Primers analítics dos llibres sobre el sillogisme, els Segons analítics o Analítics posteriors dos llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a la ciència, els Tòpics vuit llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a una conclusió probable i les Refutacions sofístiques novè llibre dels Tòpics , sobre els…

La filosofia d’Averrois es presenta com un esforç per restituir a la seva puresa la doctrina d’Aristòtil, però no pogué evitar en alguns punts la influència dels comentaristes neoplàtonics Averrois donà a la filosofia una significació pròpia, no dependent de la fe, ni oposada a ella, i intentà de precisar les seves relacions amb la religió mitjançant l’afirmació de tres graus de coneixements filosofia el grau més elevat, teologia i religió, els quals representen diversos plans o perspectives que convergeixen en la mateixa veritat Amb tot, hom no veu quin és el seu pensament en…

Acompanyà com a historiador Alexandre el Gran en la seva expedició a l’Àsia caigut en desgràcia, morí a la presó Les seves obres Hellēniká , història grega des de la pau d’Antàlcides, Práxeis Alexándrou , sobre l’expedició asiàtica no es conserven Una vida novellada d’Alexandre, del segle II, molt difosa Alexandre el Gran , li fou falsament atribuïda

Defensava, contra les teories pitagòriques, el criteri de la sensibilitat i de la pràctica musical per damunt del càlcul Escriví un tractat sobre Elements harmònics i un altre Sobre el ritme , publicats a Venècia l’any 1785

El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics

És un terme utilitzat sobretot per Aristòtil, per a reflexionar entorn de la natura humana, bé sigui des del punt de vista del seu comportament o dels seus coneixements Aristòtil distingeix dos tipus d’hàbit, l’hàbit com a categoria i l’hàbit com a qualitat Com a categoria, l’hàbit és només una disposició i per tant no implica una possessió permanent, sinó accidental L’hàbit com a qualitat és una possesió permanent, com per exemple quan algú posseeix una virtut Els escolàstics, en concret Tomàs d’Aquino, es preocuparen de la noció d’hàbit com a qualitat John Locke es…