Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Sébastien Érard
Construcció i obres públiques
Música
Constructor d’instruments musicals francès.
Obrí una fàbrica de pianos a París 1777 El 1792 s’exilià a Londres on tenia una sucursal i hi assimilà els progressos dels constructors anglesos El 1823 inventà el doble escapament, que facilita l’atac i la repetició de notes Construí les primeres arpes de doble moviment i inventà el sistema de forquetes
transmissió
Música
Mecanisme que, mitjançant un sistema de palanques, cables o pneumàtics, permet que una acció sobre la part activa d’un instrument musical pugui ser controlada a distància.
Malgrat el seu significat genèric, sol designar sobretot els sistemes de transmissió, generalment ocults, d’alguns moviments complementaris procedents dels peus, genolls o altres parts del cos Els més coneguts són els sistemes de palanques accionats amb pedals pedal , que transmeten els moviments dels peus en els instruments de teclat i les arpes, i els tiradors dels registres dels orgues
música de Pèrsia
Música
Música desenvolupada a Pèrsia, des de les primeres manifestacions de la cultura persa, l’origen de la qual es remunta abans del 3000 aC, fins a la conquesta islàmica del 651 dC (per al període islàmic, vegeu Iran).
Etimològicament, Pèrsia deriva del nom parsi o farsi, poble que, provinent de l’Àsia central, s’assentà durant el primer millenni aC a la regió est d’aquest país En l’actualitat, Fars és el nom de la província sud-oest de l’Iran Geogràficament, Pèrsia es dividia en dues grans regions separades pel desert, que representava també una divisió entre dues cultures diferents mentre que la regió oriental tingué afinitats amb la civilització de l’Indus, l’occidental mantenia estrets vincles amb Mesopotàmia Durant prop de dos millennis ~2350-638 aC s’hi desenvolupà la civilització elamita, que ocupava…
flautando
Música
Recurs tímbric emprat en alguns instruments de corda per a obtenir un so més o menys semblant al de la flauta.
Als instruments d’arc, aquest so s’obté passant l’arquet més lluny del pont del que se sol fer en l’execució normal De fet, s’arriba a passar lgairebé sobre l’extrem inferior del diapasó, i en la partitura s’indica amb l’avís sul tasto o sulla tastiera Altres instruments de corda pinçada obtenen timbres flautats amb la producció d’harmònics, com en les guitarres, les arpes i els saltiris
sambuca
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus arpa oberta El nom de sambýke era utilitzat en l’antiga Grècia per a designar les arpes angulars, si bé no es coneix exactament com era l’instrument concret al qual es referia Instruments semblants apareixen representats iconogràficament en l’antiga cultura de Mesopotàmia També hi ha algunes citacions bíbliques que hi fan referència, juntament amb altres instruments, en el Llibre de Daniel versets 5, 7, 10 i 15
clavilla

Clavilla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Clau metàl·lic gruixut, fixat a la peça anomenada claviller, al voltant del qual es posa un extrem de la corda per a afinar-la.
En fer voltar la clavilla la corda es cabdella o s’afluixa tot variant la tensió i, en conseqüència, la nota que produeix Les clavilles poden ser de fusta, com en els instruments d’arquet, o metàlliques, com en els instruments de teclat, els saltiris o les arpes Les de fusta es fan voltar directament amb els dits, mentre que les metàlliques solen necessitar l’ajut d’una clau d’afinació Hi ha clavilles que tenen un mecanisme de vis sens fi, com en les guitarres
clau d’afinació
Música
Eina per a afinar certs instruments de corda (piano, arpa, saltiri, etc.) que també s’anomena temprador.
En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris
celleta

Celleta d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de…
kora

Kora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi d’algunes regions de l’Àfrica negra occidental.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les arpes-llaüt La caixa de ressonància és formada per mitja carbassa buida sobre la qual hi ha estesa una pell tibant Les cordes són fixades a un mànec cilíndric de fusta mitjançant tires de cuir que en permeten l’afinació Un pont de fusta de considerable alçada, amb osques laterals, és fixat sobre la pell de la caixa de manera que les cordes es disposin a ambdós costats, en parallel i formant un pla perpendicular amb la caixa, la qual cosa pot fer considerar la kora com a arpa doble Les cordes -vint-i-una onze a la…
partitura
Música
Representació gràfica, impresa o manuscrita, d’una obra musical, normalment en forma de llibre, perquè pugui ser llegida pels seus intèrprets.
Quan hi intervé més d’un instrument o veu, cada pauta queda collocada una a sota de l’altra, de manera que els temps coincideixin en l’espai per a poder fer la lectura simultània La partitura d’orquestra conté totes les parts instrumentals que intervenen en una obra A la part superior, hom acostuma a escriure-hi els instruments de fusta, i a sota, les trompes i la resta del metall, seguits de la percussió, les arpes, el piano i, ja a la part inferior, la corda Les parts vocals se situen sobre els violins Cada grup està escrit per ordre correlatiu de la seva tessitura, és a dir,…