Resultats de la cerca

Estudià ciències exactes a Sevilla 1941-43 i més tard es graduà a l’Escuela de Arquitectura de Madrid Collaborà amb els arquitectes José Antonio Corrales, Ramón Vázquez Molezún i Xavier Carvajal en el poblat d’Almendrales, i amb Rafael de la Hoz en el collegi major Aquinas, a la ciutat universitària de Madrid Posteriorment realitzà obres com el convent i l’església de Betlem, a Màlaga 1961-64 La seva vinculació familiar i personal amb Falla i amb la ciutat de Granada el dugueren a construir el Centre Manuel de Falla, erigit en el Generalife 1962-78 Altres obres seves són el Palau de la Música…

Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier  i de l’arquitectura brutalista  es fa palesa en obres de gran audàcia…

Estudià a Madrid, on rebé el títol el 1872 Fou nomenat arquitecte del ministeri de finances al País Valencià 1877, arquitecte municipal de l’Eixample i arquitecte major de València 1890 Les seves obres conegudes són l’església de Moixent, la cúpula de la collegiata de Xàtiva i les torres parroquials d’Ontinyent i de la Pobla de Rugat

Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l…

Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial…

Titulat a Barcelona el 1899 Projectà i construí, en collaboració amb l’arquitecte Fèlix Azúa, el Cercle Eqüestre al passeig de Gràcia de Barcelona avui desaparegut Com a arquitecte de la companyia MZA fou encarregat de la realització del baixador del passeig de Gràcia Guanyà accèssit al concurs del Palau Nacional de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929

Projectà i dirigí el campanar de Sant Feliu de Sabadell 1724-38, i la casa consistorial de Manresa 1737-77 El seu possible fill Joan Garrido Barcelona ~1724 — , també arquitecte, fou autor de la casa dels Velers o Collegi de l’Art Major de la Seda de Barcelona 1758-63 Era arquitecte de l’audiència i professor d’arquitectura a Barcelona

Titulat el 1892 a Barcelona, fou arquitecte del ministeri de finances 1893-97 a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova arquitecte municipal de Tarragona 1897-1939 i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924 Construí l’escorxador 1902, el mercat central 1915, el dipòsit d’abastament d’aigües de l’Oliva 1931 i la xarxa de clavegueres de Tarragona Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d’eixample del 1922, que ha dirigit el…

Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella

Format a Barcelona, en la seva primera època fou molt influït pel Modernisme Fou un quant temps arquitecte de Gandesa i Tortosa, i a València féu edificis importants, com l’asil de Sant Joan de Déu 1908, el Palau Municipal de l’Exposició Valenciana 1909 i el mercat de Colom 1914, aquest amb clares influències gaudinianes En la seva segona època des dels anys vint sobresurten la façana nova de la casa de la ciutat de València —en collaboració amb CCarbonell— i el Banc Hispanoamericà 1926, destruït Com a arquitecte municipal de l’eixample féu nombrosos edificis per a l’alta burgesia, collegis,…