Resultats de la cerca

Situació Capella situada en un petit puig al nord de la població, refeta aprofitant antics murs romànics M Anglada La capella es troba a la carena per on passa el límit de llevant del terme municipal, a uns 350 m d’altitud, a la sortida de l’Ametlla, abans d’arribar a la urbanització de La Miranda, a la dreta Mapa L 37-14364 Situació 31TDG386145 Per anar-hi cal deixar el cotxe al final d’un dels últims carrers de la sortida de l’Ametlla vers tramuntana, a tocar del torrent de Sant Nicolau El començament del corriol es difícil de trobar perquè n’hi ha uns quants s’ha d’agafar el que segueix el…

És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…

Construït primer de terra cuita, el tríglif alternava amb la mètopa i solia ésser pintat de color turquesa fosc o bé negre

Usat arreu ja des de l’època prehistòrica com els leek-aven britànics, alguns dòlmens o altres monuments de la cultura megalítica, donà origen a expressions formals d’alt nivell artístic, sobretot en l’arquitectura de l’antic Egipte i en els ordres clàssics grecs Les estructures actuals de ferro i de ciment armat n'han generalitzat l’esquema, bé que el comportament estàtic dels elements difereix sovint substancialment del primitiu trílit

Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme de llevant a…

També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…

Situació i presentació El terme de Bellmunt d’Urgell, de 5,11 km 2 d’extensió, és situat a la plana regada pel canal d’Urgell Sèquia Primera i Sèquia Petita, entre els municipis de Bellcaire d’Urgell a ponent, Montgai a tramuntana i Penelles a llevant i a migdia El territori és accidentat per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt 379 m, límit meridional de la ribera del Sió El terme comprèn el poble de Bellmunt d’Urgell, cap de municipi, i algunes partides com la Coma de l’Orella, les Gorgues, la Mallola, les Torretes, les Roques i els Tossals Carretera locals enllacen el poble…

L'arc de Berà, Tarragona, 25-1 aC MNAT Tot i ser un dels monuments romans més coneguts de Catalunya, l'arc de Berà Roda de Berà, Tarragonès ha estat, fins fa molt poc, mancat d'estudis específics destinats a l'anàlisi de les seves característiques formals i a la comprensió de la seva significació històrica Les primeres notícies relatives al monument es remunten al segle XVI la primera menció escrita és d'un italià, Mariangelo Accursio, que el visità l'any 1525 pocs anys més tard 1546, Pere Antoni Beuter publicà un gravat amb la imatge ideal de l'arc i el 1563 el pintor flamenc Anton Van den…

Situació Façana de ponent de l’església amb ornamentació d’arcuacions i una finestra geminada, bé que molt restaurada posteriorment A Moro L’església de Sant Pere de Rubí es troba emplaçada al centre de la població de Rubí, concretament a la plaça del doctor Guardiet Mapa 36-16420 Situació 31TDF192940 AAMG Història El lloc de Rubí apareix esmentat l’any 986 en un precepte del rei Lotari pel qual confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus béns, la immunitat i la lliure elecció d’abat segons es desprèn de l’escriptura, el terme de Rio Rubeo , juntament amb d’altres com…

La vida pública d'una ciutat romana es concentrava al voltant d'una plaça central, el fòrum Aquest era, per excellència, el lloc de reunió de la població, a la vegada que feia la funció de mercat i seu de les assemblees, arxiu i tribunal de justícia de la comunitat, marc de les festes religioses i també dels certàmens i espectacles que les acompanyaven Cada any hi tenia lloc una votació democràtica per tal d'elegir els magistrats urbans duumvirs i edils, alternada cada cinc anys amb la solemne cerimònia del census el registre oficial de tota la població juntament amb la seva declaració de…