Sant Pere de Rubí

Situació

L’església de Sant Pere de Rubí es troba emplaçada al centre de la població de Rubí, concretament a la plaça del doctor Guardiet.

Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF192940. (AAMG)

Història

El lloc de Rubí apareix esmentat l’any 986 en un precepte del rei Lotari pel qual confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus béns, la immunitat i la lliure elecció d’abat; segons es desprèn de l’escriptura, el terme de Rio Rubeo, juntament amb d’altres com Cerdanyola, Arraona i Aqualonga, són ratificats com a possessió del monestir. En el mateix any, un altre document cita ja l’església de Sant Pere; es tracta d’una escriptura de venda d’unes terres en el terme d’Aqualonga, efectuada per Miró, en la qual es diu que eren ubicades “iuxta de Sancti Petri in Re Rubio”. Poc temps després, el 996, torna a ser citat amb motiu d’un judici que tingué lloc en aquesta església, a causa de les lluites per la possessió de les aigües del riu Xercavins entre el monestir de Sant Cugat i un particular.

Tanmateix, el temple de Sant Pere figura ja com a parròquia a partir del segle XI. Posteriorment hi ha constància que l’any 1155 l’abat Ramon de Sant Cugat féu establiment a favor de Guillem Berenguer de la meitat de dues jovades de terra, les quals eren situades “…in parrochia s Petri de Rivo Rubeo, et s Cucuphatis et s. Cipriani…”.

A la segona meitat del segle XII i durant el segle XIII són nombroses les escriptures de venda i donació a favor del monestir de Sant Cugat, efectuades per particulars, en què els béns transferits eren situats dins la parròquia de Rubí. Així mateix, hom troba algunes deixes testamentàries a favor de l’església de Rubí, com és el cas d’una dona, dita Subirana, que, en testament atorgat l’any 1176, llega a “s. Petri de Rio Rubeo et eiusdem clerico XII solidos denariorum”.

L’església, d’origen romànic, fou reformada i ampliada en el transcurs dels temps. Tanmateix, la modificació més important fou la que es practicà l’any 1884, segons projecte de l’arquitecte Antoni Casademunt, la qual insistí en l’ampliació de l’edifici. Actualment, després de totes les obres i reformes sofertes, la fàbrica només conserva d’època romànica la façana de ponent. (RVR-MLlR)

Església

L’església de Sant Pere de Rubí presenta actualment una planta complexa, com a resultat de les diferents reformes i transformacions portades a terme al llarg dels segles, concretament des del segle XVI. D’aquestes obres cal destacar l’ampliació del temple en els anys 1883-1884, que configurarà la planta actual.

La construcció romànica que distingim en la planta elaborada per P. Roura, l’any 1927, correspon a un temple amb planta de creu llatina, d’una nau amb volta de canó apuntada i un transsepte i un absis rectangulars. L’església és orientada d’oest a est.

De l’edifici d’època romànica tan sols es conserven la façana principal, a ponent, el vestíbul actual i la volta fins al transsepte. Les parets laterals de l’antiga nau han estat obertes al llarg del temps per construir-hi capelles; a conseqüència d’això, els murs de la construcció primitiva s’han transformat en pilars que configuren en l’actualitat una església de tres naus.

Durant les obres de restauració de l’any 1948, en refer les teulades de les capelles laterals, concretament al sud, es va descobrir un fragment de la paret superior de la nau romànica i es va observar la conservació de les arcuacions cegues que la decoraven, que després van ésser novament cobertes per la teulada.

A l’interior del temple es conserven elements d’època pre-romànica reaprofitats per la construcció romànica. D’aquesta manera distingim vora la balaustrada del cor, col·locats simètricament a la dreta i a l’esquerra de la nau, fragments de finestrals, decorats amb una mitja canya. A la façana exterior, concretament al campanar, de construcció posterior a l’església, es conserven encastats a la paret un capitell i una mènsula figurada. Així mateix, els elements que configuren la finestra geminada situada sobre la portalada principal corresponen també a un edifici d’època pre-romànica.

Amb les obres d’aplanament prèvies a la pavimentació interior de l’església l’any 1927, va quedar al descobert una fonamentació sota la línia actual dels murs romànics, transformats en pilars, i que hom interpreta com a pertanyent a l’edifici pre-romànic anterior a l’actual església romànica. Aquesta estructura devia correspondre a un edifici d’una sola nau, d’uns 17 m conservats, disposat d’oest a est, i amb la particularitat de tenir la fonamentació sud més ampla que la del nord. L’amplada d’aquest temple devia ser d’uns 6 m. També, sota el cambril de l’altar de la Immaculada, van aparèixer unes tombes antropomòrfiques que correspondrien a la necròpoli d’aquesta construcció pre-romànica.

A la façana de ponent, on es troba l’accés principal del temple, observem clarament dos moments de construcció romànica, definits per l’afegit de l’actual cos inferior a la façana original i que configura la portalada actual, sense una diferenciació clara d’aparell.

La part visible des de l’exterior, corresponent a la façana romànica original, presenta un aparell regular fet amb blocs de pedra local, tova, de mides variables, ben escantellats i disposats ordenadament en filades i a trencajunt. Els angles són reforçats amb blocs de dimensions més grans. La façana és capçada per una decoració d’arcuacions cegues que descansen en mènsules figurades —possiblement representen caps indeterminats— molt erosionades; i algunes han estat substituïdes per blocs o daus de pedra durant les últimes reformes. Als laterals de la façana hi ha unes bandes llombardes.

Al centre d’aquest cos superior original hi ha una finestra geminada construïda amb elements reaprofitats d’època anterior. El cos inferior, també corresponent a aquesta construcció, tan sols és visible des de l’interior, al vestíbul del temple. Es tracta de la porta original d’accés a l’església romànica, construïda amb un arc de mig punt adovellat.

Malgrat que coneixem el dia de consagració de l’església de Sant Pere de Rubí, un 28 de febrer, desconeixem l’any. La datació de la construcció ha d’ésser vinculada a la construcció de la façana decorada amb arcuacions cegues i, sobretot, a la localització de la necròpoli d’època pre-romànica que quedà afectada per la construcció del transsepte sud. És per això que aquesta construcció originària es pot situar en una data del final del segle XI o, fins i tot, de començament del XII. (AAMG)

Portada

Aquesta segona portalada romànica tardana ocupa el centre de la part inferior de la façana principal afegida a la porta original que es conserva a l’interior, i configura un cos sobresortit, construït amb un aparell similar a l’anterior.

La portalada presenta una línia d’imposta decorada, des d’on surten les arquivoltes, les quals descriuen un arc de mig punt. Les arquivoltes són llises i combinen els plecs amb un cilindre; uns i altres evolucionen de manera creixent. No existeix el timpà i l’accés està definit per una volta adovellada de mig punt.

A banda i banda del portal hi ha una columna, totes dues són esveltes, amb una base que consta d’un plint quadrat i dos tors, l’inferior més gran i decorat per dues boles llises. El fust és llis, cilíndric, i sosté un capitell profusament decorat com les impostes, amb fulles d’acant estilitzades que se superposen en dos pisos, seguint la tradició corintia. Els carreus laterals de la porta presenten a l’angle una mitjacanya, acabada amb una fulla estilitzada a manera de capitell.

L’estructura senzilla del portal de Sant Pere, combinada amb la composició esquemàtica de la decoració de la imposta, i l’esveltesa de les columnes fan pensar en una data de construcció que manté la tradició romànica, però que va assumint un concepte gòtic. Un paral·lel d’aquesta portalada és a l’església de Santa Clara de Manresa, al Bages, que si bé és d’estructura romànica, presenta un desenvolupament que s’adscriu plenament dintre els corrents d’època gòtica(*).

Una data dins de la segona meitat del segle XIII pot adequarse a les característiques d’aquest portal, afegit al cos original de l’església. (AAMG)

Escultura

Detall del capitell de la finestra que centra la façana.

A. Moro

Situada a la part mitjana superior de la façana principal del temple, a ponent, hi ha una finestra geminada; la seva accessibilitat des de l’interior és difícil, ja que el pis del cor, des d’on s’hi arribava, ha estat suprimit, i actualment resta a una notable alçada. A més a més, una reixa i un vitrall policromat impedeixen una observació acurada de la part posterior del conjunt. Malgrat les facilitats donades pel rector i pel mateix ajuntament de Rubí, que va permetre disposar d’una petita grua per a accedir des de l’exterior, no vam portar a terme una observació més directa, com caldria; vam aconseguir tan sols apreciacions amb perspectiva allunyada dels laterals.

El finestral geminat de l’església de Sant Pere de Rubí configura una singular composició d’elements arquitectònics i escultòrics reaprofitats i adaptats a la definitiva construcció del temple romànic. La finestra consta de dos arcs monolítics que recolzen damunt impostes i sobre un suport central format per una base, el fust, el capitell, l’àbac i una imposta doble a manera d’arquitrau.

Els arcs són asimètrics i denoten un possible reaprofitament d’una finestra constituïda per tres arcs, sense decoració i amb un intradós que continua amb la resta de la finestra.

Dibuix del basament i croquis de les impostes i l’arquitrau de la columna que centra la finestra romànica de Rubí.

A. Moro

La base correspon a un capitell disposat a l’inrevés, de forma troncopiramidal, amb dos graons. La superfície més gran, la que reposa en la finestra, té 40 cm d’amplada per 33 cm de fons i 7 cm d’alçada. El cos superior presenta una planta en “T”, sense poder determinar si és original o va ésser retocada per a aquesta finestra; frontalment fa 36 cm, 28 cm l’extrem central, i té una alçada de 6,3 cm.

Un cos cilíndric de 17 cm de diàmetre i 6,5 cm d’alçada es troba al centre d’aquesta superfície en “T”, formant un sol cos amb la resta de la base-capitell. En total aquesta té 20 cm d’alçada i és decorada a les superfícies laterals amb incisions profundes que, en general, apreciem força erosionades.

Frontalment observem dos tipus de decoració: a dalt, i a la part baixa. La superfície inferior presenta una decoració de tres cercles de dos centímetres de diàmetre alternats per uns altres tres d’un diàmetre més petit i lleugerament alçats. Tots presenten un punt excavat al centre. La superfície superior presenta una sèrie de cinc angles, dents de serra i unes ratlles verticals que omplen els espais buits.

El lateral esquerre d’aquest element també presenta una decoració distribuïda als dos cossos. A la part baixa, una retícula amb punts centrals o cercles i, a la part de dalt, encara que no hem pogut determinar-ho clarament, semblen distingir-se uns petits cercles o punts distribuïts en dues Unies paral·leles i en disposició horitzontal. Al lateral dret, concretament a la franja de sota, observem una decoració molt erosionada a base d’angles invertits. A dalt, una línia horitzontal divideix l’espai i és decorat amb angles oposats.

A la part posterior, malgrat les dificultats d’observació, creiem distingir una decoració d’angles amb ratlles verticals, igual que el frontal, a l’espai superior. La superfície inferior no es pot observar clarament.

Aquesta diversitat de composició geomètrica dins un mateix element se’ns presenta com a original ja que no hem trobat elements similars amb aquesta riquesa. Al món de la pintura romànica existeixen molts exemples d’angles, de cercles amb punts o retícules; però a l’escultura són casos molt aïllats; els trobem bàsicament, per exemple, en cornises o impostes. També en el pre-romànic hi ha alguns exemples geomètrics a impostes o cornises, però, també, en casos aïllats. En aquest cas, l’exemple més proper i similar correspondria a la franja decorada amb ziga-zaga o d’angles del capitell principal de la finestra. El caràcter d’element reaprofitat que té i el tipus de pedra local ens permeten relacionar aquest basament-capitell amb el capitell de la finestra geminada i atribuir-los una mateixa cronologia.

El fust és de marbre i decorat amb bandes incises en espiral, del tipus salomònic. Mesura 67 cm d’alçada i té un diàmetre de 18,5 cm aproximadament, que fa que la seva adaptació al cos cilíndric del basament sigui forçada. El fust de marbre correspon, sens dubte, a un basament d’època tardoromana.

El capitell és proveït d’un astràgal decorat amb incisions que configuren un cordó. El capitell correspon a un bloc de pedra de gres, de color vermellós, de secció quadrada i que fa uns 34 cm d’alçada per uns 20 cm de costat. Presenta una decoració incisa molt profunda i ampla que aconsegueix donar un extraordinari relleu. Tan sols hem pogut constatar les superfícies anteriors i els costats laterals, essent impossible una observació de la part posterior del capitell, ja que la reixa i el vitrall de la finestra de cor ens ho ha impedit. Existeix una fotografia feta des del cor abans de la crema de l’església, durant els primers dies de la Guerra Civil Espanyola, on s’aprecien alguns detalls d’aquesta cara del capitell.

El capitell presenta a les arestes una superposició de dues fulles d’acant, força esquematitzades i treballades dins una doble concavitat de les arestes. Una forta incisió les envolta i els dóna més relleu. A la part superior el capitell té una línia horitzontal incisa que envolta, probablement, les quatre cares, i és decorat per una franja amb cinc angles o dents de serra. Aquesta decoració és ben visible al frontal i al costat esquerre i a la part posterior, segons la fotografia antiga que hem mencionat anteriorment. El costat dret és tan sols perceptible a causa d’un escapçament posterior.

Al centre de la superfície frontal del capitell hi ha una composició original d’un rostre barbat i una creu. Al rostre es destaquen clarament els ulls, el nas, la boca i la barba triangular, que encaixa amb el braç superior de la creu, que presenta els extrems oberts. Sota l’extrem inferior de la creu s’encaixa també un angle que M.A. Jorba considera una A majúscula relacionada amb el principi de la vida (Jorba, 1986, pàg. 16). Aquesta figura podria representar la figura de Crist o un orant. Incisions simètriques indeterminades, a banda i banda de la figura, omplen espais buits. Malgrat que hi ha alguns exemples de rostres barbats o d’ametlla com Sant Pere de les Puelles (Barcelona), Sant Sadurní d’Aulet, Sant Hilari d’Abrera i d’altres, aquesta representació combinada de rostre i creu resulta del tot original.

Al costat esquerre del capitell, sota la franja superior decorada amb angles, hi ha una decoració de ratlles horitzontals que semblen representar un motiu vegetal esquematitzat (fulles). Aquesta decoració sembla repetir-se al costat dret, però hem observat que la seva superfície va ésser allisada, ja que tan sols ens sembla distingir alguns traços de les incisions que omplien aquest costat.

La conservació d’una fotografia antiga ens ha permès apreciar que aquesta decoració dels costats laterals es repeteix a la cara posterior del capitell.

Cronològicament, creiem que la data ha de correspondre a la segona meitat del segle X, tal vegada pròxima a la d’altres exemples conservats al Museu de Vic i procedents de Tona i Aiguafreda, que són també derivats del corinti i presenten una decoració molt geometritzada.

Sobre el capitell trobem l’àbac realitzat en pedra calcària, com tot el parament de l’església, de forma troncopiramidal invertida i de secció rectangular. Té uns 42 cm d’alçada i tan sols presenta decoració a les superfícies anterior i posterior. La decoració que presenta a la cara anterior correspon a una figura zoomòrfica indeterminada, tal vegada un ocell falconiforme (àguila), amb les ales desplegades. El cap és un dau on amb forta incisió queden marcats el bec i possiblement els ulls. A les superfícies laterals d’aquest dau sembla distingir-se una decoració circular amb un punt central, tal vegada els ulls de l’ocell, que no serien a la superfície frontal. El cos està molt erosionat, i les ales, al costat, es representen molt sortides cap endavant, com també la cua. Estan profusament decorades amb fortes incisions que aconsegueixen un moviment estètic del conjunt. Sota aquesta figura hi ha un cordó en relleu que separa el cos inferior de l’àbac, on es representa una figura geomètrica o també zoomòrfica (un cargol?).

A la part posterior de l’àbac, malgrat la dificultat d’observació, hem distingit una composició simètrica amb motius geomètrics que caldria corroborar amb una visió més clara. Al lateral esquerre de l’àbac, concretament a la part inferior, distingim un motiu recargolat indeterminat.

Les arcades de la finestra descansen sobre una imposta doble que fa la funció d’arquitrau sobre l’àbac i que configura una composició simètrica amb les impostes de la finestra geminada. És realitzat en un sol bloc que configura una piràmide escalonada i invertida i amb un dau frontal que s’adapta al cap de l’ocell de l’àbac i a l’extradós dels arcs de la finestra.

Les superfícies laterals que s’oposen a les impostes de sosteniment de la finestra apareixen decorades amb línies incises: el costat esquerre presenta una doble línia horitzontal que s’oposa a la imposta esquerra, decorada també amb aquesta línia doble, però amb angles i punts centrals situats a sobre de la línia superior; el costat dret presenta una simple línia horitzontal amb una decoració d’angles a sota i que s’oposa a la imposta decorada amb una doble línia horitzontal.

L’exemple paral·lel a aquestes impostes decorades és la de Sant Joan Les Fonts(*) datada dins de la primera meitat del segle XII, i que presenta una decoració d’angles a la part còncava de la imposta.

La construcció del finestral és clarament contemporània al temple romànic del final del segle XI, ja que no distingim el canvi de parament que M. A. Jorba ens suggereix; aquest autor considera que la finestra actual, possiblement, va substituir un ull de bou. Com ja indicàvem anteriorment, el finestral configura un conjunt d’elements reaprofitats d’època anterior a la construcció del temple i que són combinats harmoniosament per l’arquitecte.

La composició del finestral geminat és normal, i trobem d’altres exemples similars en esglésies pre-romàniques i romàniques, com els casos de Sant Pau de Riusec (Sabadell), Olèrdola (Alt Penedès) i el Papiol (Baix Llobregat), tots ells executats senzillament. El cas de l’església de Sant Pere de Rubí se’ns presenta més d’acord amb el desenvolupament de les finestres geminades del romànic de final del segle XI o principi del segle XII. Creiem que l’arquitecte, dintre de les seves limitacions, ha aconseguit una harmonia de conjunt de finestra i façana amb aquesta conjunció d’elements decoratius. La presència de l’extradós prolongat als batents de la finestra i a l’àbac donen aquesta uniformitat artística. (AAMG)

Capitell

Capitell de pedra tova que es troba encastat al pilar central de ponent del campanar de Sant Pere de Rubí, que separa les dues obertures. Visible tan sols en una de les cares, la seva situació d’alçada no permet una observació detallada de les seves característiques. De tradició romana, d’ordre corinti, presenta una decoració de fulles d’acant adherides al cos del capitell, troncocònic, i que es repleguen sobre elles mateixes a la part superior. L’àbac és simple i sembla presentar un rostre humà a manera de dau, sense definir-se del tot.

Sembla correspondre a un capitell reutilitzat i procedent de la construcció pre-romànica anterior a l’actual església. (AAMG)

Mènsula decorada

L’església de Sant Pere conserva una mènsula figurada situada al pilar central que separa les dues finestres del campanar, a la façana de ponent. Originàriament es trobava encastat al lateral de la façana. Malgrat la impossibilitat d’una observació propera, a causa la seva situació d’alçada (concretament es troba sobre el capitell), s’hi distingeix una figura d’animal amb banyes, un bou tal vegada. Presenta un coll motllurat i decorat amb forats. El cap està ben detallat i s’aprecien clarament els ulls, la boca, el nas i la cornamenta tancada a l’interior i sostenint l’àbac.

La textura de la peça de pedra, semblant a una tova, ens indicaria un reaprofitament procedent d’una decoració d’època pre-romànica. Tal vegada hauríem de pensar en una procedència similar pels elements localitzats en la construcció romànica: una primitiva església d’època pre-romànica. (AAMG)

Necròpoli

Durant les obres de pavimentació de l’església de Sant Pere portades a terme l’any 1927, concretament sota l’altar de la Immaculada, al sud de l’església, es varen localitzar un conjunt de sis tombes antropomòrfiques. D’aquesta troballa tenim el testimoni d’una planta original conservada al Museu de Rubí, probablement realitzada per Pere Roura, i una nota de premsa, del setmanari “Saba Nova” de Rubí.

Aquestes tombes apareixen juntes, disposades amb la capçalera a l’oest, menys una que ho fa a l’est. Estan construïdes amb lloses de pedra, disposades verticalment, de costat i formades per quatre lloses a cada banda, amb una a cada extrem. Presenten una planta trapezial, amb una capçalera més ampla que els peus. La longitud de les tombes que apareixen totalment descobertes és d’1’40 m l’exterior i 1’15 m l’interior, la localitzada al nord, i de 2 m l’exterior per 1’64 m l’espai interior, la localitzada al sud. L’amplada de la capçalera és de 75 cm i, als peus, de 50 cm.

La forma antropomòrfica de les tombes presenta una dualitat tipològica que s’aconsegueix, en dos casos visibles, mitjançant la ubicació de sengles lloses petites als costats interiors de la capçalera; l’altre tipus, present en tres tombes, s’aconsegueix situant lloses trapezials a la capçalera.

Desconeixem el tipus de coberta que presentarien i la disposició mateixa dels cossos, com també la distribució actual d’aquests, ja que en la nota de premsa no se’ns indiquen aquestes circumstàncies.

Dintre d’una de les tombes va aparèixer un objecte de pedra, un penjoll, de forma trapezial, de 79 mm de llargada, amb 11 mm de secció quadrangular a l’extrem més ample i on presenta el forat per penjar; l’extrem més estret, també de secció quadrangular, fa 8 mm.

Aquests tipus d’enterrament localitzats tenen paral·lel amb les tombes estudiades per M. Riu a Sant Sebastià de Sull (Saldes, Berguedà), concretament amb la tomba número 89, tipus que el mateix autor considera predominant al llarg del segle XI.

La situació d’aquestes tombes sota el transsepte sud de l’església romànica, i també llur cronologia, ens fa suposar que es tracta de la necròpoli de la construcció pre-romànica sobre la qual es va construir l’església d’estil romànic. (AAMG)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

• Rius i Serra, I-III, 1945-47, docs. 173, 317, 1001, 1032, 1040, 1105, 1255, 1317
• Vall-Masvidal, 1983, pàg 310
• Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 100, 107 i 127

Bibliografia sobre l’escultura

• Margenat, 1985, pàg. 54-64
• Jorba, I, 1989, pàgs. 163-170

Bibliografia sobre el capitell

• Margenat, 1985, pàg. 58

Bibliografia sobre la mènsula decorada

• Margenat, 1985, pàg. 58

Bibliografia sobre la necròpoli

• Riu, 1982, pàg. 41
• Scrutans II, 1928, pàg. 408
• Margenat, 1985, pàg. 60