Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Cuadernos de Arquitectura
Arquitectura
Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, creada per Cèsar Martinell i Manuel de Solà-Morales el 1944.
En 1944-62, etapa eclèctica, publicà articles d’Alomar, Ràfols, Cirici, Sostres, Cirlot, Rubió i Tudurí, Moragas, Bohigas En 1963-70 inclogué números monogràfics Domènech i Montaner, 1963 Suburbis, 1965 Arquitectura oblidada i Turisme , 1966 ADLAN© , 1970 i collaboracions de caràcter sociològic Garrut, Coll i Alentorn, Pinilla, Duocastella, Ros i Hombravella Des del 1970 augmentà la difusió, s’accentuà l’arrelament en la societat catalana sèrie “Arxiu Històric” i el títol fou canviat pel de “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo” El 1977 s’interrompé la publicació, reiniciada el…
Enrico Berlinguer
![](/sites/default/files/media/FOTO/Berlinguer.jpg)
Enrico Berlinguer
© Parlament Europeu
Història
Política
Polític italià.
Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un govern de…
Joan Batlles i Alerm
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana,…
krausisme
Filosofia
Corrent de pensament, lligat a la filosofia de Krause, desenvolupat al segle XIX, que tingué una notable importància a Castella.
Introduït a la península Ibèrica per Julián Sanz del Río, en foren també figures representatives Francisco Giner de los Ríos i Manuel Ortí y Lara Als Països Catalans, només arribà a influir en Francesc Pi i Margall i en Manuel Sales i Ferré El krausisme, marginal a la major part d’Europa, representà a Espanya un intent de renovació intellectual i d’acostament a Europa, especialment pel que fa a l’ètica i a la pedagogia sobretot amb la fundació de la Institución Libre de Enseñanza Els krausistes ocuparen nombroses càtedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per la Restauració…
emissari reial
Folklore
Patge enviat per Ses Majestats els Reis de l’Orient amb l’encàrrec de recollir les cartes que els infants del municipi els escriuen per demanar-los les joguines que volen que els portin els reis.
El patge sol arribar al municipi amb uns dies d’antellació al 5 de gener, per poder tenir temps suficient per a realitzar la seva missió Batejat amb noms diversos arreu de la geografia catalana —Xiu Xiu a Terrassa Vallès Occidental, Mag Maginet a Cornellà de Llobregat Baix Llobregat, Patge Gregori a Barcelona Barcelonès, Fumera a Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, etc—, la seva presència també anuncia la proximitat de la festa de Reis Sobresurt pel seu arrelament popular la figura del Patge Faruk a Igualada Anoia, figura creada el 1943 prenent el nom del rei Faruk d’Egipte 1920-…
Rafael Sanus i Abad
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’octubre de 1992…
Pius XI
Cristianisme
Nom que adoptà Achille Ratti en esdevenir papa (1922-39).
Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre…
fraseologia esportiva
Esport general
Segons el Diccionari de la llengua catalana, la fraseologia és el conjunt de maneres de dir característiques d’una llengua, d’un sector o d’un autor.
I posa, com a exemples, Fraseologia catalana La fraseologia esportiva La fraseologia constitueix un fenomen central de la llengua i el seu coneixement significa el més alt nivell del domini de qualsevol idioma L’esport i el joc tenen un arrelament social tan ampli que han propiciat la formació de frases fetes, d’expressions, de refranys, de modismes, etc, que relacionen llengua i esport i que, després que el seu origen esportiu hagi evolucionat, s’han incorporat a l’ús general de la llengua El món de l’esport ha donat lloc a frases fetes i refranys que han enriquit la llengua catalana com…
Jean-Gabriel Gigot
Historiografia catalana
Arxiver.
Director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals del 1957 al 1970, procurà modernitzar el servei i estimular les collaboracions amb els historiadors Fundà la revista Centre d’Etudes et de Recherches Catalanes des Archives CERCA, del Centre d’Estudis i de Recerques Catalans, on publicà gran part dels seus treballs, consistents, essencialment, en inventaris, buidatges, edicions de documents, ressenyes, comentaris, etc S’interessà, en especial, per la història de la Universitat de Perpinyà, i publicà, a més de diversos articles, l’ Inventaire analytique de la série D Université de…
Giovanni Andrea Bontempi
Música
Nom amb què és conegut el compositor, cantant i musicògraf italià Giovanni Andrea Angelini.
Com molts dels cantants castrats del Barroc, adoptà el nom del seu primer protector, Cesare Bontempi Al servei del cardenal Francesco Barberini, estudià amb Mazzocchi, i després, del 1643 al 1650, fou cantor a Sant Marc de Venècia amb Monteverdi i Cavalli Més tard s’establí a Dresden, i el 1656 fou nomenat mestre adjunt de Schütz i de Vincenzo Albrici El 1680, en morir l’elector Joan Jordi II, tornà a Itàlia i, malgrat exercir de mestre de capella a Foligno, es dedicà principalment a l’estudi i a escriure Bontempi és important sobretot per la seva contribució a l’arrelament de l’…