Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Torèn
Poble
Poble del municipi de Saorra (Conflent), a l’W d’aquest poble.
Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger
Barnils

Aspecte del mas abandonat de Barnils (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Mas arruïnat i abandonat del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar (Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
Lluís Graner i Arrufí
Literatura catalana
Pintor i empresari teatral.
Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927
castell de Merlès
Castell
Antic castell del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), avui arruïnat.
Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona És esmentat des del 905 Fou infeudat a la família Lluçà Al final del s XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès Retornà a la baronia de la Portella al final del s XIV
el Remei

El santuari de la Mare de Déu del Remei (Ripollès)
© Antonio Mora Vergés
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Ripoll (Ripollès).
És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs Havia estat anomenat del Prat sembla que el feu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947 Fins el 1970 pertanyia a l'antic terme de la Parròquia de Ripoll Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat
monestir de Clariana
Abadia
Abadia cistercenca (Santa Maria de Clariana, o de Jau), a la capçalera de la vall de la Castellana, prop del camí de Prada a Carcassona, sota el coll de Jau, dins el municipi de Mosset (Conflent).
El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713
Vila-romà
Castell
Antic castell del municipi de Palamós (Baix Empordà), situats al sector muntanyós del NW del terme (darrers contraforts de les Gavarres).
Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa
Castell dels Horts (Serdinyà)
Art romànic
Aquest castell, totalment arruïnat, era al lloc dit Roc del Castell a 832 m d’altitud, 1 km al sud del poble, actualment despoblat, dels Horts vila Orto , 950, sobre el camí de Marinyans Sols es pot arribar al seu setial per un sender a partir de Marinyans La senyoria del terme dels Horts pertanyia al segle XIV al vescomte d’Évol Des del segle XIV el castell dels Horts fou reemplaçat per una força més pròxima al camí del Conflent, que era situada al lloc dit Roquensó etimològicament el topònim deriva de l’originari Roc d’en So , vescomte d’Évol
Voghera
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrials indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al segle X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario segle XII i la catedral de San Lorenzo segle XVII El castell actual fou remodelat al segle XIV