Resultats de la cerca

Gran impulsor de l’occitanisme, fundà amb C Soula la revista Oc 1923 i fou un dels artífexs de la Societat d’Estudis Occitans Fruit de la seva acció fou després l’Institut d’Estudis Occitans, del qual, però, se separà el 1964 per raons d’orientació El 1928 realitzà, juntament amb J Carbonell i Gener, el famós número de l’Amic de les Arts sobre la poesia occitana Poeta ell mateix, publicà en gascó el recull Signes 1960 sota el pseudònim de Delfin Dario

Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador Guillem Caçador s’installà a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader Els fills i nets del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona i assoliren el privilegi de cavaller 1548 i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país a la conselleria de Barcelona i a la generalitat i foren…

Conreà sobretot l’estudi històric i literari cal esmentar-ne Philipp II oder Religion und Macht ‘Felip II o religió i poder’, 1931 i Der Dichter vor der Geschichte ‘El poeta davant la història’, 1944 Fou autor, així mateix, d’assaigs filosoficoreligiosos com Gedanken des Friedens ‘Pensaments de la pau’, 1946 Publicà també reculls de poesia com Sonette 1939 i Die neuen Türme ‘Les noves torres’, 1946, narracions, entre les quals cal destacar Der Tröster ‘El conhortador’, 1934, i drames com Der grosse Verzicht ‘La gran renúncia’, 1950 Durant el nazisme hom li prohibí de publicar i fou acusat d’…

Diputat pel Partito Comunista Italiano des del 1987 i director del diari L’Unità 1988-90, fou un dels artífexs de la transformació del PCI en el Partito Democratico della Sinistra PDS el 1991, i n'esdevingué secretari general el 1994 El 1998, al capdavant de la coalició de centreesquerra Democratici di Sinistra, guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre primer cap de govern italià de trajectòria comunista d’un govern de centreesquerra en el qual tingueren presència fins a set forces polítiques, amb una majoria de ministres de DS 9 i del Partit Popular Italià 5…

Fundador del partit Frente Democrático Nacional 1942 i del Partido de Acción Popular 1956 Elegit president 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat Hagué d’enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l’aparició de guerrilles i aixecaments camperols El 1968 fou derrocat pel cop militar del general Velasco Alvarado i marxà a l’exili fins el 1976 Establerta de nou la democràcia, fou elegit president, però el seu mandat 1980-85 es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista…

Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946 Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA Ha estat president d’ENASA 1957-67, d’Altos Hornos de Vizcaya 1967-70 1977-79 i de l’Instituto Nacional de Industria 1970-74 vicepresident d’ENASA 1974-79, del Banco de Madrid i del Banc Català de Desenvolupament 1974-79 president del Banco de Madrid i el Banc Català de Desenvolupament 1979-80, i president de Ford España 1974-81, de l’Instituto Nacional de Hidrocarburos 1981-84 i del Banco Hispano Americano 1984-91 Fou un dels artífexs de la fusió amb el Banco Central,…

Estudià filosofia, història i dret a la Universitat de Toronto Exercí com a advocat i empresari Diputat al parlament federal el 1988 pel Partit Liberal, el 1993 fou un dels principals artífexs de la victòria d’aquest partit amb Jean Chrétien al capdavant Ministre de finances 1993-2002, presentà uns resultats brillants que li permeteren desafiar Chrétien, el qual desbancà de la presidència del partit i del govern el 2003 Confirmat en les eleccions del 2004, encapçalà un govern en minoria El maig del 2005 superà per un estret marge una moció de censura per un presumpte escàndol,…

És el membre més sobresortint d’una nissaga de grans orgueners, actius durant quasi un segle 1746-1842, que, provinents de la província de Conca, residiren a Guadalajara, Madrid i Toledo Deixeble del seu pare i amb el mateix nom, José, juntament amb els seus germans Juan Francisco i Bernardo, el seu fill Valentín i el seu gendre Leandro Garcimartín, bastí, entre molts altres, els grans instruments de les seus de Toledo el de l’Evangeli, 1791, Sevilla el de l’Evangeli, 1816-31, Popayán Colòmbia, 1807, Àvila 1828 i Còria Càceres A més, restauraren o ampliaren els orgues no menys importants de…

El president Donald Trump destitueix Steve Bannon, al qual havia nomenat com un dels màxims responsables del Consell de Seguretat Nacional Bannon, cap de l’agència de notícies Breitbartcom, és considerat sovint com un dels artífexs de la victòria de Trump en les eleccions presidencials del 2016, però la seva agenda, d’extrema dreta és sovint qualificat de racista, d’antisemita i d’anar ferotgement en contra de la globalització, l’ha convertit en un soci incòmode per a Trump Molts dels membres del seu equip, especialment el cap de gabinet, John Kelly, s’oposen als seus punts de vista Steve…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió individual d’Espanya en sabre 1968, i de Catalunya en floret 1963, 1966 i en sabre 1964, 1968 Guanyà la primera edició del Trofeu Artemi Bordas Com a veterà, disputà set Campionats del Món 2003, 2004, 2006, 2008, 2009, 2011, 2012 i quatre d’Europa 2005, 2008, 2009, 2010 amb la selecció espanyola Fou un dels artífexs de la creació de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, en què ha estat tècnic de la secció d’esgrima També fou entrenador a La Salle Bonanova i el Sant…