Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Joan Carles Cerdà Aragonès

Joan Carles Cerdà Aragonès
Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol
Beisbol
Jugador, entrenador i directiu de beisbol.
Com a jugador debutà al Futbol Club Barcelona l’any 1975, on jugà dues temporades Posteriorment jugà al Club Beisbol i Softbol Cinc Roses 1978-82 , antiga denominació del Club de Beisbol i Softbol Sant Boi Entre el 1981 i el 1994 fou entrenador de softbol del club Els últims anys combinà la pràctica d’entrenador amb la d’ajudant a la Federació Espanyola de Softbol, assumint el càrrec de seleccionador espanyol de softbol 1995-2000 També fou director tècnic de softbol de la federació catalana 1987-90 i de la federació espanyola 1994-2009, així com secretari general de la federació…
Francesc Segalà Torres
Natació
Nedador i àrbitre.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya en 400 m lliure 1928 i 4 × 200 m lliure 1926, 1927, 1928, i campió d’Espanya en 400 m i 1500 m lliure 1928 i 4 × 200 m lliure 1926, 1927, 1928, 1931 En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 nedà la final dels 4 × 200 m lliure amb l’equip espanyol Esdevingué àrbitre de natació, salts i waterpolo del collegi català, assumint-ne la secretaria 1930 i la presidència 1939-43 També fou un dels cofundadors del collegi estatal 1943 i membre de la seva primera junta directiva És membre de mèrit del collegi català 1958 i té la medalla…
impostor | impostora
Persona que cerca d’enganyar assumint un caràcter, un títol, etc, que no és el seu.
missió Petersberg
Militar
Missió militar humanitària i de manteniment de la pau aprovada pel consell de la Unió d’Europa Occidental l’any 1992 en la reunió que aquest organisme celebrà a Petersberg (Alemanya).
Els estats membres de la UEO es declararen preparats per a donar suport a la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa —OSCE— a partir del 1995 o al consell de seguretat de les Nacions Unides sobre la base d’un estudi cas per cas i assumint tasques de salvament i altres accions d’emergència, de manteniment de la pau o de desplegament de forces armades en situacions de gestió de crisi, incloent-hi tasques d’imposició de la pau L’any 1997, el tractat d’Amsterdam establí les bases per tal que la UEO permetés…
joc partit
Música
Gènere poètic dels segles XII i XIII propi de trobadors i trouvères, en què pren forma un debat a dos que enfronta els contrincants respecte a un tema, habitualment amorós.
En contraposició a la tençó, habitualment el primer interlocutor permet al seu contrincant triar quina de les dues solucions presentades al problema inicial defensarà, assumint la posició contrària i situant així la finalitat del joc en la mateixa discussió No obstant això, aquesta distinció present en el tractat Leys d’amors , del segle XIII no sempre és clara, i es troben jocs partits en què el primer poeta a intervenir ja presenta la seva opinió, instant el seu opositor a defensar-ne la contrària Usualment cadascun dels dos rivals sollicitava al final, mitjançant un envoi , la…
ritornello
Música
Paraula italiana, diminutiva de ritorno, que significa ’petita tornada’ i que s’aplica, en particular, al tutti d’una ària o d’un concert.
Al segle XIV, el terme designà, en el madrigal o la caccia , els dos últims versos del poema Aquests rebien un tractament musical diferenciat de la resta i, consegüentment, assumien una funció de coda no de tornada Durant el segle XVII, s’anomenà ritornello la curta conclusió instrumental que podia aparèixer al final de cada estrofa o simplement com a conclusió final d’una ària o de formes vocals similars Tanmateix, aquesta secció instrumental podia repetir-se, assumint la funció de tornada C Monteverdi Orfeo , Pròleg de la Música o no repetir-se i, per tant, no tenir funció de…
Sociedad Española de Musicología
Música
Entitat musical fundada a Madrid el 1977 per un grup d’investigadors, encapçalats per Samuel Rubio i José López Calo.
Té com a objectiu principal l’estudi i l’ensenyament de la musicologia i de la música en tots els seus àmbits, atorgant especial importància a la investigació, recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic, atenent als seus valors artístics, històrics i antropològics Promou totes aquelles iniciatives i activitats musicològiques relacionades amb els seus objectius institucionals, com la recerca musicològica, la publicació i difusió de treballs científics i l’organització de simposis, conferències, activitats pedagògiques i concerts Fins a la data, ha organitzat cinc grans congressos…
Consorci d’Educació de Barcelona
Entitat pública, amb personalitat jurídica pròpia, constituïda per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, creada per gestionar els serveis i els centres educatius de la ciutat de Barcelona reunits en una única xarxa educativa, descentralitzada i més propera a la ciutadania.
El Consorci d’Educació de Barcelona CEB apareix amb la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, llei que dota la ciutat d’un règim especial tot reconeixent la seva capitalitat i que fou aprovada per l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles El CEB es va constituir legalment pel Decret 84/2002 del Govern de la Generalitat de Catalunya del 5 de febrer de 2002 Gradualment ha anat assumint competències amb la finalitat d’arribar a esdevenir l’administració educativa única a la ciutat Des del gener del 2009, el Consorci d’Educació de…
Leo Kirch
Economia
Empresari alemany.
Fill d’un artesà i viticultor, es llicencià en economia i matemàtiques a la Universitat de Würzburg, i l’any 1955 fundà Sirius-Film, una distribuïdora de cinema –un dels seus primers èxits fou l’adquisició dels drets d’emissió de La Strada , de FFellini– al voltant de la qual bastí un imperi mediàtic que acumulà el fons de pellícules més gran d’Europa Això i les seves bones connexions amb els polítics de la CDU i la CSU bavaresa li permeteren, els anys vuitanta, crear la primera cadena alemanya privada d’àmbit estatal, Sat 1, i posteriorment la plataforma de televisió digital DF1, a més de…
assonatament
Música
Procés d’empelt de la forma sonata en altres formes.
L’hegemonia de la forma sonata durant el Classicisme tingué com a conseqüència l’aplicació d’algunes de les seves característiques més importants a altres formes com ara el rondó, el concert, l’ària o el minuet, les quals n’assimilaren principalment la modulació al to de la dominant o al relatiu major si el mode de la tonalitat principal és menor, l’exposició de material temàtic en aquest to tema o grup secundari, la prolongació de l’àrea de la dominant secció de desenvolupament i el restabliment de l’anterior material temàtic en el to de la tònica En el cas del rondó , una de les parts…