Resultats de la cerca

Comprenia el territori de l’antiga ciutat de Demetrius, capital de Magreria, estratègicament situada al N del golf de Pagasae guardava els accessos a les planes del nord de Tessàlia i constituïa l’avançada més septentrional de la Grècia catalana Al s XII el comte de Mitra era, després del de Salona, el vassall més poderós de la Grècia catalana, i podia posar en peu de guerra 1500 albanesos a cavall El 1379 el comte de Mitra es destacà pel seu ajut al rei Pere el Cerimoniós contra la Companyia Navarresa que atacava els drets d’Atenes i Neopàtria

Onzè comte d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya i tercer comte de Frigiliana Fill de Rodrigo Manuel Manrique de Lara Es distingí en la guerra contra Lluís XIV de França campanyes de Catalunya del 1693 i 1694 Felip V de Castella el féu membre del Consell d’Aragó 1702-07 i tinent general 1704 Vencé els austriacistes a Villaviciosa 1710, però, descontent pels excessius miraments de Felip V envers els francesos, es retirà 1711 El 1730 publicà Dispensario de la religiosidad de los cavalleros militares , on atacava els ordes militars de Calatrava i d’Alcántara

Com a teòric publicà, entre altres, l’assaig Ornament und Verbrechen ‘Ornament i crim’, 1908, on sosté la seva tesi fonamental que en arquitectura cal evitar, perquè és bàrbara, qualsevol ornamentació Amb aquesta actitud atacava l’actuació dels secessionistes, que aleshores triomfaven a Viena L’altra base de la seva tasca es concentra en la teoria que ell qualifica com a raumplan una casa no ha d’ésser dividida en pisos uniformes, sinó que ha de tenir llibertat d’alçàries, exigides segons les diferents necessitats de l’àmbit Aquests dos punts es manifesten en les seves obres més…

Combaté al Marroc 1909-30, on fou ascendit a general 1924 Director general de seguretat del govern Berenguer 1930, en caure la monarquia fou separat de l’exèrcit, però hi tornà 1934 i, amb el nom d' el Director , planejà l’aixecament contra la República Comandant militar de Pamplona, el 18 de juliol de 1936 organitzà, amb l’ajut dels requetès, les columnes que marxaren contra Sant Sebastià i contra Madrid, des de Navarra Establí la junta de Burgos i quan, per l’octubre, Franco fou nomenat cap de l’estat, passà a comandar l’exèrcit del nord Mentre atacava Bilbao, pel juny de l’any…

Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’…

Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’establí a…

President de la república 1952, hagué de fer cara a l’oposició musulmana 1958, que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns Simultàniament ocupà diversos ministeris 1975-76 i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa 1976 El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades Ferit en un…

El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el…

Graduat en botànica pel King’s College de Londres 1957 i doctorat pel Bedford College 1960, fou professor de botànica a la Universitat de Durham 1960-82, i des del 1982 professor honorari d’educació per a adults a la Universitat de Nottingham Pioner de la protecció de la natura, el 1967 publicà a la revista Nature un article sobre les repercussions del vessament del petrolier Torrey Canyon que tingué una gran projecció Autor de més de quaranta llibres de divulgació, dirigí nombroses sèries de televisió sobre la naturalesa des de Life in Our Sea , BBC, 1970 fins a Can of Worms , TVNZ, 2006…

El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida del conde…