Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Aureli d’Arle
Cristianisme
Bisbe d’Arle des del 546 i vicari papal per a la Gàl·lia.
Fou l’enllaç entre Khildebert I i Tòtila, rei dels ostrogots i conqueridor de Roma Autor d’una regla monàstica que després fou incorporada a la de sant Benet d’Aniana La seva festa se celebra el 16 de juny
Marc Aureli Car
Història
Emperador romà (282 dC).
Prefecte del Pretori, fou proclamat emperador després de l’assassinat de Probe Pertany al grup d’emperadors anomenats illiris Associà al poder els seus fills Carí i Numerià Lluità contra els perses i els pobles germànics, els quals derrotà al Danubi Passà a l’Àsia, on conquerí Selèucia, Mesopotàmia, i arribà a Ctesifont Es titulà Persicus Maximus
Sext Aureli Víctor
Historiografia
Historiador romà d’origen africà.
Escriví un compendi d’història imperial titulat Caesares comprèn des d’Octavi August fins a Constanci És una història feta des d’un punt de vista biogràfic
Marc Aureli Probe
Història
Emperador romà.
Mentre assumia un alt càrrec militar de l’Orient, les legions el nomenaren emperador 276 Tot seguit, venjà la mort d’Aurelià i de Tàcit, alliberà dels gots l’Àsia Menor i derrotà els germànics Defensà les fronteres de l’Imperi i mantingué un equilibri just entre la seva autoritat i la del senat Afavorí la viticultura, reorganitzà el sistema d’irrigacions d’Egipte i, a Roma, completà el clos de muralles iniciat per Aurelià Els soldats l’occiren quan preparava una gran expedició contra Pèrsia
Quint Aureli Símmac
Retòrica
Orador romà.
Fou educat segons les normes de la retòrica gàllica Compongué, de jove, dos panegírics un, per a Valentinià I, i l’altre, per al fill Fou procònsol d’Àfrica 373, senador 383, praefectus urbis 384 i cònsol 391 Com a defensor del paganisme, polemitzà enèrgicament amb sant Ambròs En resten cinc discursos, quaranta relationes oficials i deu llibres de cartes a l’estil de Plini, i edità Livi, en qui trobava l’autèntic sentit de l' auctoritas i del mos maiorum
Aureli Argemí i Roca
© Paula Roque / CIEMEN
Religió
Política
Lingüística i sociolingüística
Dinamitzador cultural i polític.
Monjo de Montserrat 1951 i sacerdot 1959, es llicencià en teologia i litúrgia Secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané , que acompanyà en el seu exili a Viboldone 1965-68, s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà El 1985 abandonà la vida monàstica Collaborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974 Stato cattolico e chiesa fascista in Spagna, Il carcere Vaticano Chiesa e fascismo in Spagna sobre la presó concordatària de Zamora i Rivoluzione o morte entorn del procés de Burgos El 1974 fundà a Milà el Centre…
Aureli Capmany i Farrés
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Música
Folklorista i escriptor.
Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…
, ,
Gai Aureli Valeri Dioclecià
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Emperador romà.
A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià i Constanci…
Aureli Bisbe i Latorre
Arts decoratives
Argenter.
Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada 1960, que el 1963 es féu càrrec d' Ars Sacra El 1972 creà l’estudi de disseny ABisbe Tinguéé oberta botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera Exposà a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli MEscarré i les realitzades per a l’ajuntament de Barcelona
Aureli Vila i Gómez
Música
Violista, saxofonista, tenorista i compositor català.
Inicià els estudis de piano, violí, tenora i saxòfon a vuit anys al Conservatori de Música de Barcelona, amb mestres com J Coll, J Pich i Santasusana, J Zamacois i E Toldrà En finalitzar els estudis de saxòfon, obtingué el premi d’honor Després de perfeccionar-se a Finlàndia i Suècia, tornà a Barcelona l’any 1963 i collaborà amb diferents artistes de música lleugera i jazz , com Tete Montoliu, Pedro Iturralde i, posteriorment, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat Per oposició obtingué les places de viola de l’OBC, de saxòfon a la Banda Municipal de Barcelona, de tenora solista de la Cobla…