Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
vertigen de Ménière
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per l’aparició sobtada de vertigen amb mareig, nàusees, pal·lidesa i trastorns auditius del tipus de sordesa, brunziment, etc.
És associat a una dilatació generalitzada del laberint membranós Cursa amb brots de menys de vint-i-quatre hores que, a la llarga, però, poden produir sordesa permanent Hom desconeix la causa que l’origina És anomenat també vertigen auricular
dit petit
Dit auricular.
arrítmia
Patologia humana
Pertorbació del ritme de les contraccions cardíaques.
Normalment les contraccions cardíaques són regides per estímuls elèctrics generats en el nòdul sinusal i transmesos pel teixit de conducció fins als ventricles aquests estímuls són rítmics i posseeixen una freqüència habitual, entre 70 i 80 per minut ritme sinusal normal Quan aquest ritme s’alenteix hom parla de bradicàrdia sinusal i quan s’accelera de taquicàrdia sinusal en gent jove, i sense cap importància, aquest ritme pot variar amb la respiració arrítmia sinusal Si el nòdul sinusal deixa de generar estímuls, el substitueixen altres zones del cor…
membrana
Electroacústica
Làmina prima susceptible de vibrar en ésser sotmesa a l’acció d’ones sonores o a forces capaces de produir-hi desplaçaments longitudinals.
Forma part de molts aparells acústics botzina, i constitueix el fonament dels transductors electroacústics més corrents altaveu, auricular 2 , micròfon
antihèlix
Anatomia animal
Eminència curvilínia del pavelló auricular de l’orella humana situada entre l’hèlix i la fossa auricular.
Es divideix per dalt en dues branques, superior i inferior
cardioversió
Descàrrega elèctrica que provoca una despolarització instantània i completa de totes les cèl·lules cardíaques, i permet de restaurar el ritme cardíac pel centre d’estimulació que té la freqüència de descàrrega més alta, habitualment el node sinual.
Aquest procediment de tractament és indicat en determinades circumstàncies en trastorns del ritme cardíac com ara la fibrillació i aleteig auricular, taquicàrdia paroxística supraventricular i taquicàrdia i fibrillació ventriculars
audiòfon
Audiòfon
© GAES
Aparell electrònic que amplifica el so captat per un micròfon mitjançant un transductor per via aèria o via òssia per tal de compensar la pèrdua auditiva.
L’amplificació ha de ser variable en intensitat i freqüència Hi ha diversos tipus d’audiòfons segons la posició que ocupen en l’aparell auditiu i el seu funcionament L' audiòfon retroauricular , que es colloca al darrere del pavelló auditiu, posseeix un colze de plàstic que facilita el suport i serveix d’unió amb l’adaptador situat al conducte auditiu extern L' audiòfon intraauricular s’allotja en la petxina auricular i el conducte auditiu extern, mentre que l' audiòfon intracanal ocupa només el conducte auditiu extern L' audiòfon microcanal és de mida molt reduïda…
vàlvula tricúspide
Anatomia animal
Anell de separació entre l’aurícula i el ventricle dret del cor format per tres valves (una d’anterior, una de mitjana i una de posterior) que s’uneixen als músculs papil·lars del ventricle mitjançant les cordes tendinoses.
Té una gran importància fisiològica, i durant la diàstole ventricular roman oberta i permet el pas de la sang de l’aurícula al ventricle, mentre que durant la diàstole auricular resta tancada i impedeix el pas de sang cap a l’aurícula
Malformació d’orella
Patologia humana
Són anomenats malformacions d’orella els defectes del desenvolupament d’aquest òrgan que es produeixen abans del naixement, en general deguts a causes desconegudes o, de vegades, a un trastorn hereditari Hom en diferencia les malformacions menors i les grans malformacions segons el grau d’afecció Gairebé sempre, però, constitueixen petites malformacions de l’orella externa, i les més freqüents i lleus són les del pavelló auricular Les malformacions menors corresponen habitualment a petits defectes de la grandària o la forma del pavelló auricular, com ara les orelles…