Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
el Taga
El cim del Taga
© Fototeca.cat
Massís
Massís culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial ripollès, el vèrtex del qual fa, a 2 040 m alt., de partió entre els municipis de Pardines (N), Ribes de Freser (W) i Ogassa (SE).
És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès…
aspirador
Tecnologia
Aparell emprat per a l’extracció de fums i gasos.
Pot ésser de flux radial i axial El de flux radial aspira pel centre del rodet i impulsa el gas a través de la carcassa, en direcció tangencial, de forma similar a una bomba centrífuga El de flux axial, gràcies a la inclinació de les pales, transmet al gas un moviment parallel a l’eix de rotació del rodet, de forma similar a un ventilador En general, uns i altres només són utilitzats quan hom no pot installar un aparell d’impulsió al principi de línia, disposició més avantatjosa que no pas la de posar-lo al final, de manera que aspiri
Les megalariàcies, les escoliciosporàcies, les hematommatàcies i les biatoràcies
A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs…
configuració simètrica
Matemàtiques
Configuració geomètrica tal que per a tot punt A de la configuració hi ha un altre punt B, anomenat simètric, els quals equidisten respecte a un element prefixat, que pot ésser un punt (centre de simetria), una línia (eix de simetria) o un pla (pla de simetria).
En aquests tres casos hom parla respectivament de simetria central, axial o especular simetria Aplicant simetries a una configuració qualsevol hom obté una nova configuració composta simètrica
cap de Norfeu

Cap de Norfeu, a Roses
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la península del cap de Creus, dins el terme de Roses.
Els esquists metamòrfics del Pirineu axial són recoberts per una banda N-S de calcàries neocretàcies, metamorfosades en marbres molt durs, que expliquen la ferma indentació del cap entre la cala Jóncols nord i la cala Montjoi sud
afil·loforats
Micologia
Grup de fongs basidiomicets amb himeni descobert, llis o amb plecs, porus o agulletes, que va creixent i madurant indefinidament ensems amb el cos fructífer.
Comprèn fongs en bona part coriacis o suberosos, lignícoles o terrícoles, de simetria axial vertical, imperfecta o inexistent Agrupa diverses famílies, les principals de les quals són les cantarellàcies, les clavariàcies, les hidnàcies, les poliporàcies i les teleforàcies
cerebel

A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
gorgònia
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris de l’ordre dels gorgonaris, que pertanyen als gèneres Eunicella (o Gorgonia), Muricea (o Paramuricea) i afins.
Formen colònies amb un esquelet axial flexible i esteses en forma de ventall amb els pòlips molt petits A la Mediterrània són corrents la gorgònia groga Eunicella o Gorgonia cavolini , la gorgònia blanca Eunicella o Gorgonia verrucosa i la gorgònia violàcia Muricea o Paramuricea chamaleon
Els equisets o equisetates
La classe dels equisets o cues de cavall ha rebut diversos noms, com ara articulades, artròfits, esfenòpsides, etc Els dos primers fan referència al caràcter que més sobta en aquestes plantes, la divisió regular de la tija en articles com si fos una canya en petit A més, les branques apareixen sobre els nusos en disposició verticillada és a dir, en grups que parteixen d’un mateix nivell També les fulles, que són microfilles, apareixen sobre els nusos, en posició verticillada, envoltant la tija amb una mena de coroneta que, en els exemples actuals, pren un aspecte de beina Les equisetates o…