Les megalariàcies, les escoliciosporàcies, les hematommatàcies i les biatoràcies

A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tal·lus blanquinosos, de superfície farinosa, d’Haematomma ochroleucum, que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents (com els de la fotografia), notables per llur color vermell de sang. Les gotes lluents són restes de rosada.

Javier Etayo.

Megalaria grossa és un liquen de tal·lus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia, apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples; les espores són bicel·lulars, grosses i de paret gruixuda. Viu en llocs freds, sobre caducifolis.

Scoliciosporum és un gènere de líquens poc visibles, de llocs ombrívols, de tal·lus crustaci, verdós, granulós, amb apotecis molt convexos i sense marge (biatorins), de color brunenc, clar o fosc, amb ascs de cos axial i cambra ocular amples. Les espores, amb septes transversals, són típicament sinuoses. S. umbrinum viu sovint sobre roques silícies poc il·luminades i té les espores serpentiformes. S. chlorococcum, corticícola i lignícola, és sovint estèril, i pot semblar una Lepraria; les espores són fusiformes i corbades.

Les hematommatàcies són líquens de tal·lus crustaci, amb apotecis lecanorins sèssils, de disc de color vermell viu, que es torna porpra negrós amb K. Els ascs són octosporats, amb aparell apical i gelatina himenial amiloides, i les paràfisis són ramificades vora l’àpex. Les espores són incolores, aciculars, rectes, amb septes transversals. Haematomma ochroleucum (= H. Coccineum) té el tal·lus bastant prim, blanc o groguenc, en general farinós, i els apotecis prominents, lleugerament còncaus, de fins a 3 mm de diàmetre, amb el marge tallí gruixut, farinós i flexuós; hom en distingeix dues varietats, segons el color del tal·lus: ochroleucum (blanc) i porphyrium (groguenc), ambdues sobre roques àcides, verticals, no assolellades i amb humitat atmosfèrica elevada. Sovint es presenta estèril i llavors pot ésser difícil de reconèixer. S’ha registrat al Montseny, les muntanyes de Prades i la Maçana (Albera).

Les biatoràcies presenten tal·lus crustacis, ascs amb un cos axial estret i una petita cambra axial, paràfisis ramificades i anastomitzades. Biatora vernalis forma tal·lus prims, granulosos, amb apotecis de color groc vermellós, convexos i sense marge (biatorins) sobre molses i restes vegetals, a les muntanyes.