Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
desinfecció
Farmàcia
Conjunt d’accions dirigides a eliminar els gèrmens nocius o microorganismes patògens que un objecte o un ésser viu pot contenir o que el poden acompanyar.
Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…
El que cal saber de la mononucleosi infecciosa
Patologia humana
La mononucleosi infecciosa és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que afecta de manera característica persones de 15 a 25 anys d’edat, i que provoca síndrome febril, inflamació dels ganglis limfàtics, faringitis i engrossiment de la melsa Habitualment remet de manera espontània al cap de dues setmanes o quatre sense originar complicacions Algunes persones afectades per mononucleosi, n'advertiria faringitis i ignorant-ne la causa, s’autoadministren antibiòtics que serveixen per a combatre els processos infecciosos bacterians de la faringe Tanmateix, però, els…
Tipus de vaccins
Patologia humana
Segons el tipus de microorganisme contra el qual han estat concebuts, hi ha bàsicament dues menes de vaccins els vaccins bacterians i els vaccins vírics En l’actualitat no hi ha vaccins eficaços que previnguin les malalties infeccioses produïdes per fongs o protozous D’altra part, segons el contingut, també hi ha dues menes de vaccins els vaccins vius , o atenuats , compostos per bacteris o virus atenuats, i els vaccins morts , o inactivats , compostos per bacteris o virus morts, o bé per partícules que se n’han extret, com ara proteïnes, polisacàrids, lípids o toxines, que…
virus

Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
emmental

emmental
Alimentació
Formatge originari de la regió d’Emmental (Suïssa) elaborat amb llet de vaca, cultius bacterians i quall.
La fermentació propiònica en l’assaonament hi produeix els forats típics
Càries dentària
Patologia humana
Definició És anomenat càries dentària un trastorn crònic, molt freqüent, caracteritzat per una progressiva desintegració o excavació dels teixits durs de les dents La càries és provocada per l’efecte corrosiu que sobre aquests teixits efectuen unes substàncies àcides elaborades pels bacteris que, en condicions normals, es localitzen a la cavitat bucal Aquest trastorn, la incidència del qual augmenta progressivament a partir de tres anys d’edat, pot ésser afavorit per diverses circumstàncies, com ara la presència de petites fissures a l’esmalt de les dents, la manca d’una higiene dental…
seroaglutinació
Biologia
Aglutinació que té lloc quan un sèrum és col·locat en contacte d’antígens bacterians, en el cas que aquest sèrum posseeixi els anticossos específics corresponents.
assemblatge
Biologia
Procés mitjançant el qual una certa quantitat de molècules proteiques s’associen i formen una estructura específica (per exemple, càpsides de virus, o flagels bacterians).
toxalbúmina
Bioquímica
Qualsevol albúmina tòxica, com l’abrina, la ricinina o la fal·loïdina, que es presenten en els vegetals, o com les dels verins de les serps o dels cultius bacterians.