Resultats de la cerca

Se’n distingeixen tres tipus El primer es caracteritza per ser una dansa solista, en què un o diversos dansaires alhora ballen independentment A Escòcia i Galles existí des d’antic, a Anglaterra almenys des del segle XVI, i a Irlanda, on no era una dansa autòctona, es desenvolupà en competicions El segon tipus, una dansa circular en parelles, predominà a Anglaterra des del segle XV fins al principi del XVII Finalment, el tercer tipus és una mena de country dance contradansa , típica de la segona meitat del segle XVII, que es ballava per parelles en filera i es caracteritzava pel seu ritme…

Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya , i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven el masculí i el femení

Era ballada pels carrers dels pobles i interpretada per un nombre indefinit de parelles, que portaven, sembla, cascavells Els dansaires es posaven en dos rengles els homes a un costat i les dones a l’altre

L’iniciaven el primer paborde sembla que antigament era l’abat del monestir i, més tard, el rector, amb gambeto i barret de copa, i la balladora, amb vestit negre i caputxa o mantellina la segona part era ballada per totes les parelles juntes fent sardana La tonada era semblant al ball dels pabordes de Sant Joan de les Abadesses la primera part tenia un caràcter cortesà

Ja de petita ballava als locals públics de la ciutat Arran de la passió en la interpretació de les seves danses, fou coneguda en els primers anys com a El torbellino gitano A finals de la dècada de 1920, Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on l’any 1929 actuà, formant part del Trío Amaya Treballà per a la productora Filmófono en els films La hija de Juan Simón 1934, començat per Nemesio A Sobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías i La Casa de Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo…

En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…

Vida Nascut en una família humil, deixà la universitat per cantar per a la Memphis Sun Recording Studio 1955, i entrà al món de la música enregistrant una cançó dedicada a la seva mare Aquell fou el començament d’una carrera que el convertí en el primer ídol mundial del rock-and-roll Fou el primer a mesclar amb èxit el country i el blues i a donar més velocitat al ritme d’aquesta fórmula, aleshores anomenada rockabilly A més de la seva veu poderosa i el caràcter atraient dels temes frívols que tractava, ballava amb una actitud de provocació sexual que sorprengué i agradà a tota…

Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de dansa…

Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de Barcelona, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París En el cinema debutà per a la productora Filmófono en La hija de Juan Simón 1935, començat per Nemesio ASobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías, o La Casa de la Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar…

La seva melodia, al compàs de 3/8, de ritme lent i cadència senyorial, és composta de dues parts, i constitueix un exemple interessant en el gènere