Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
el Bancell
Masia
Gran masia del terme municipal de Guixers (Solsonès).
És situada a 975 m d’altitud, prop de la capella de Sant Josep i del pont de Llinars, sobre l’aigua d’Ora més avall d’aquest pont hi ha el molí del Bancell , on s’inicia l’estret de Valielles
Santa Maria de Vallclara (Vilanova de Sau)
Situació Santa Maria de Vallclara és emplaçada en una petita vall o raconada de la muntanya, al sector més oriental i alt de la demarcació L’església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 56,6 —y 41,9 31 tdg 566419 Per anar-hi cal situar-se en la urbanització de la Caseta de Vallclara, convertida en hostal, a la qual s’accedeix des de Sant Hilari Sacalm passat el límit de la província i un parell de quilòmetres més avall, abans d’arribar al mas Collell, surt, a mà esquerra, venint de Vic, una pista que en 7 km porta a…
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
Vallclara
Ermita
Antiga ermita del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada al vessant occidental de la muntanya de la Gavarra, en una petita vall, prop del coll de Querós.
Santa Maria de Vallclara existia ja el 1166, i el 1285 era regida per un clergue És tradició molt vella 1640 que havia estat un monestir de monges benetes més versemblantment de donades L’administrà fins el 1480 el prior de Sant Pere de Casserres, i després passà al rector de Sant Andreu de Bancells La capella, renovada el 1510, té una imatge mariana d’alabastre del s XIV A la part alta, prop de l’antiga caseta de Vallclara , transformada en hostal, s’ha construït un modern hotel i s’ha creat una urbanització
Vilanova de Sau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Comprèn la major part de l’antiga demarcació de Sau, a la vall del Ter, que completava l’antic municipi de Querós, agregat a mitjan segle XIX al terme de Sant Hilari Sacalm Situat a llevant de la comarca, en terres de les Guilleries dins l’espai natural de Savassona, limita al N amb Tavertet, a l’E amb Rupit i Pruit i Sant Hilari Sacalm aquest darrer de la Selva, al S amb Espinelves, al SW amb Sant Sadurní d’Osormort i a l’W amb Tavèrnoles i les Masies de Roda El municipi té dos sectors ben diferenciats el que s’aboca a la vall del Ter, on es trobava l’antic poble de…
Real
Escultura
Família d’escultors que perdurà a Vic (Osona) des del segle XVIII fins al començament del segle XX.
El primer, Josep Real i Homs cap del taller 1721-54, fill del mas Ral de Taradell, es formà amb Jacint Moretó i establí taller independent, que fou continuat pels seus fills Vicenç Real i Vernis 1754-72 i Antoni Real i Vernis 1781-97, autors d’innombrables retaules, desapareguts recentment, a les esglésies de Vic i de la diòcesi, com els de Corcó, del Carme de Vic i el conservat a Gombrèn, obrats per Vicenç els de les capelles laterals de la Gleva, el de Sant Pere de Torelló, el de Sant Boi de Lluçanès, de Sora i de Sant Hipòlit de Voltregà, obrats per Antoni, que també esculpí molts dels…
les Guilleries
Pau Pares (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem NE de la Serralada Prelitoral Catalana, travessat pel Ter, repartit entre les comarques d’Osona i la Selva.
La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…
Agrupació Barris Units
Partit polític
Partit local de Vic inscrit a l’abril de 1999, promogut per Jorge Jové, Juan Bou i Eugeni Bancells.
En les eleccions municipals d’aquest any, amb Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué 2478 vots 17,8% i 4 regidors
Josep Serra i Campdelacreu
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg, literat i cronista de la ciutat de Vic.
Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del s XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista És autor de poesies romàntiques com Primavera trista 1880, obres teatrals Una diada de Glòria, Les llangonisses de Vich i Lo Puig dels Jueus i estudis d’art Fou…
La Veu de Catalunya
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català que sortí a Barcelona des de l’1 de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937.
La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’…