Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
Antoni Pujades
Construcció i obres públiques
Mestre de cases.
El 1601 començà a construir la casa de la ciutat de Reus, ajudat poc més tard per Antoni Mas L’obra, acabada el 1603, és considerada pels seus frontons enrotllats en volutes la primera construcció amb elements barrocs de l’art català
motet
Música
Composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d’instruments o sense.
Adquirí una gran importància als s XV i XVI Molts dels autors barrocs en compongueren, especialment a França i a Alemanya Al s XIX adoptà la forma d’una àmplia composició musical de caràcter religiós en la qual una massa coral és acompanyada per orgue o orquestra
Stralsund
Ciutat
Ciutat del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya, a la mar Bàltica i davant l’illa de Rügen.
Centre comercial port i nus de comunicacions per terra i cultural facultats de medicina i econòmiques, amb drassanes i indústries alimentàries, conserveres i mecàniques Des del s XIV formà part de la Lliga Hanseàtica fou cedida a Suècia el 1648 i s’integrà a Prússia el 1815 Conserva notables edificis barrocs
Paul Fleming
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Estudià medicina a Leipzig per fugir de la guerra dels Trenta Anys, viatjà per Rússia i per Pèrsia Deixeble d’Opitz, és un dels lírics barrocs més importants d’Alemanya Els seus sonets, les seves odes i els seus epigrames foren recollits en el volum Teutsche Poemata ‘Poemes alemanys’, 1642 També escriví càntics religiosos, plens d’una austeritat luterana
Ramon Costa
Cristianisme
Teòleg i predicador.
Professà al convent dominicà barceloní de Santa Caterina 1656, estudià a Salamanca i es doctorà en teologia a València 1676 Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina 1686-89 i provincial d’Aragó 1694 Autor de nombrosos sermons barrocs, en castellà, una dotzena dels quals foren publicats 1668-99
Sant Pesselaç

Petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç a Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
Comptava amb una torre de defensa L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al segle XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
Santa Agnès de Malanyanes

Vista parcial del poble de Santa Agnès de Malanyanes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.
L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig
René Michel Slodtz
Escultura
Escultor francès d’origen flamenc, anomenat Michel-Ange
.
Visqué molts anys a Roma 1730-42, on rebé la influència dels mestres barrocs italians, especialment de Bernini De retorn a França, ingressà a l’Acadèmia 1749 És autor del bust de Nicolas Vleughels Musée Jacquemart-André, París, de la Tomba del cardenal Languet de Gergy església de Saint-Sulpice, París i de la Tomba dels arquebisbes de Viena catedral de Viena del Delfinat
José Francisco de Isla Rojo
Literatura
Escriptor castellà.
Jesuïta, fou autor de nombroses obres de contingut satíric A Historia del famoso predicador Fray Gerundio de Campazas ridiculitzà la ignorància dels predicadors barrocs fou publicada en dues parts la primera, el 1758, i la segona, que fou prohibida per la inquisició, el 1770 Traduí J Croiset Año cristiano i Lesage Gil Blas de Santillana En ésser expulsats els jesuïtes, partí cap a Bolonya
Guadalupe
Municipi
Municipi de la província de Cáceres, Extremadura, drenat pel riu Guadalupejo.
Situat a la vessant SE de la serra de Guadalupe, la seva economia es basa en l’agricultura hi predominen les oliveres i ramaderia bestiar de llana Hi ha també certa indústria metallúrgia, fabricació de mobles Parador nacional de turisme Se'n destaca el monestir del mateix nom, fundat al s XIII, d’estil mudèjar i amb elements gòtics, renaixentistes i barrocs, que reflecteixen les diferents etapes de construcció